La temperatura mitjana de Catalunya és 1,8 ºC més alta que fa 70 anys
Es registren ara cinc episodis d'onada de calor més cada any que a mitjans de segle XX
Mapa amb la tendència del nombre de dies de calor.
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la quinzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2021), que avalua l’evolució recent del clima al territori català a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica. A banda d’analitzar l’evolució de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant els darrers decennis, el butlletí inclou informació sobre els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i la fenologia.
Així, segons les dades de l'informe, el 2021 va ser el 12è any més càlid a Catalunya des del 1950, amb una anomalia (diferència respecte del període de referència 1961-1990) de +1,4 °C. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els darrers 25 anys, i els 12 anys més càlids a Catalunya des de 1950 s’han registrat en aquest segle XXI.
Segons el càlcul que realitza l'estudi, per a l’any 2021, l’anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial ha estat igual a +1,1 °C, valor pràcticament idèntic al registrat a escala global.
Quant a la precipitació, 2021 es pot qualificar, en general, d’any sec, amb una anomalia de -22,0 % respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers anys, durant els quals s’ha registrat anys secs (2017, 2019, 2021) i anys plujosos (2018, 2020).
Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2021), la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, i ho ha fet a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment d’1,8 °C en els darrers 72 anys. En aquest sentit, l’augment de la temperatura a Catalunya es consolida, amb valors que es mantenen o augmenten lleugerament any rere any.
El comportament de la precipitació no és tan evident, segons apunta el SMC, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,5 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució de 4,8 % per decenni.
En el període 1971-2021, la intensitat i la durada de les sequeres ha augmentat al conjunt de Catalunya i els períodes humits son menys extensos i menys intensos. En el període 1974-2021, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els primers 20 metres de profunditat i de +0,2 °C/decenni a 50-80 metres de fondària. Durant l’any 2021, la temperatura mitjana anual de l’aigua superficial en aquest punt de la costa ha estat de 17,6 ºC, tres dècimes inferior a la registrada l’any passat (que va ser el valor més alt dels darrers 48 anys). El nivell del mar al mateix entorn geogràfic ha augmentat en els darrers 32 anys (1990-2021) a un ritme de +3,1 cm/decenni.
