Mor el periodista José Luis Balbín als 81 anys a Madrid

El periodista José Luis Balbín va morir aquest dimecres als 81 anys a Madrid, segons ha informat la seua dona, Julia Mesonero, al compte de Twitter del comunicador asturià.

"Estimats seguidors i amics, amb profund dolor us comunico que el dia d’avui, a les 19:15 hores, ha mort en Madrid José Luis Balbín", ha escrit la seua dona en el compte del periodista de Pravia (Astúries). Al tuit informa que, "tal com ell va voler, les seues restes mortals seran portades a la seua ciutat natal, Pravia." "He volgut comunicar-lo per aquesta via per agrair-vos personalment les contínues mostres d’afecte i respecte que li heu manifestat durant tot aquest temps en xarxes socials i a través del web oficial", afegeix.

José Luis Balbín va nàixer a Pravia, Astúries, el 19 d’agost de 1940, on va viure fins la seua arribada a Madrid per estudiar Dret, carrera que va deixar per la de Periodisme a l’Escola Oficial.

Entre els guardons collits pel veterà periodista destaca el concedit el 17 de juny de 2015, Premio Nacional de Televisión, pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. També va rebre els Premios Guadalupe de Poesia Hispanoamericana per "En la ruta del silencio" (1960), a la Llibertat d’Expressió de la Unión de Periodistas (1978), Ondas (1979 i 1991), Pablo Iglesias (1979), Per la Pau de l’ONU (1990) o el Premi Casa de la Ribera de la localitat asturiana San Esteban de Pravia (2002) per la seua contribució al desenvolupament de la comarca del Bajo Nalón, entre altres.

Va començar a treballar a l’agència Pyresa (Prensa y Radio el Movimiento) i al diari d’Oviedo "La Nueva Espanya". D’allà va passar a escriure cròniques i editorials sense firma per al diari "Pueblo", del que va ser també especialista en qüestions d’Europa de l’Est i corresponsal entre 1966 i 1969 a Alemanya (RFA), el Pròxim Orient i França.

El 18 de gener de 1976 es va estrenar al capdavant del programa de TVE "La clave", un espai dedicat al cine i als temes tractats per cada una de les pel·lícules emeses sobre els quals debatien diversos especialistes convidats. primer programa de debat va estar dedicat al joc, que encara era il·legal a Espanya.

Durant els seus gairebé 10 anys i 408 emissions, aquest espai va ser censurat i suspès en ocasions per discrepància de criteris entre Balbín i el realitzador Adriano del Valle o altres directius de l’ens públic.En una primera etapa, de les seues 13 emissions van ser censurats els temes dedicats a cacics, periodistes i homosexuals.

Durant la segona etapa, iniciada el 10 de juliol de 1977, va ser tallat de forma sobtada el capítol dedicat al Papa el 1978. Un any després, Balbín va mantenir un enfrontament amb Del Valle, a propòsit del tema "els diners de l’Església", pel que la Direcció de TVE va obrir un expedient al presentador.així mateix, el 26 de juliol de 1980, amb Fernando Arias-Salgado com a director general, l’espai va desaparèixer després de negar-se Balbín a realitzar el programa en diferit (només es van emetre cinc espais gravats) i així, entre setembre d’aquell any i el 24 d’abril de 1981, el programa va ser interromput. Una altra suspensió, aquesta vegada de tres setmanes, es va produir el 26 de juny de 1982 arran del debat sobre "les guerres mèdiques".

Balbín, que entre desembre de 1982 i octubre de 1983 simultaniejava les direccions de l’esmentat programa i els Informatius de RTVE, va haver de deixar la segona per incompatibilitat i fer front al seu cessament a "La clave", el 26 de desembre de 1985, en vigílies de l’emissió de "La movida nacional", sobre el panorama polític. Va presentar una demanda judicial contra la seua destitució i va romandre sense destí en TVE diversos mesos fins la seua excedència. El 1989 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l’Audiència de Madrid de 1986, que va fixar una indemnització de cinc milions de pessetes i lectura de la sentència en el "Telediario 1" (23 agost 1989) per "intromissió il·legítima contra l’honor" del periodista.

Coordinador de la tertúlia de l’informatiu d’Antena 3 Radio  "Hora cero" (1987-1994), va tornar a la tele el 26 de gener de 1990 amb "La clave", però a Antena 3, i de nou hi va haver problemes. L’espai va quedar relegat a horaris de matinada amb l’arribada, el 1992, d’Antonio Asensio a la presidència d’aquesta cadena, que el va suspendre de manera indefinida el 4 de juny de 1993, al·legant una renovació de programes.

El 20 de gener de 1994 va escometre en Antena 3 TV el nou espai d’entrevistes "La senda" el primer convidat del qual va ser, una setmana abans de la vaga general a Espanya, el secretari general del sindicat UGT, Nicolás Redondo. L’experiència va durar tres setmanes per "necessitats del servei" i "motius comercials".

El periodista va fitxar uns mesos per la Cope, com a tertulià de "La linterna" i, a continuació, es va incorporar a la naixent Radio Voz on va conduir l’informatiu nocturn i l’espai "La voz de José Luis Balbín".

El 1997 va assumir l’acabada de crear Direcció de Comunicació i Programes del Museu del Prado. Entre 1998 i el 1999 va fer per a TVE-2 el programa nocturn d’entrevistes anomenat simbòlicament "Les claus", que va obrir l’expresident soviètic Mikhail Gorbatxov.

Després, de 2001 a 2008 va dirigir el setmanari polític "La Clave", confeccionat al gust de l’alemany "Der Spiegel i inaugurat el 20 d’abril amb una portada centrada en el vot jove de les eleccions basques del 13 de maig de 2001. Causes econòmiques, com a conseqüència de la mort de la mecenes Mercedes Cort, van obligar al seu tancament. L’últim número (379) va sortir el 18 de juliol amb el titular de portada de comiat "Després de 7 anys de periodisme independent, fins aviat". Balbín, des d’aleshores, es va mantenir allunyat de la primera línia del periodisme.