Reparació de la dignitat robada

Més de 40 anys després del final de la dictura franquista, són moltes les víctimes que encara esperen un reconeixement, un acte de reparació de la dignitat robada. Prop d’11.000 lleidatans van ser víctimes de la repressió a través dels coneguts com a judicis sumaríssims, un procés de depuració de tota persona contrària a la sublevació militar que va acabar amb la Segona República. Per intentar restablir aquest honor robat, la Paeria fa mesos que prepara un acte en homenatge als veïns de Lleida ciutat que van ser represaliats, un total de 1.810 (624 de nascuts a la capital i uns altres 1.186, residents) segons les últimes dades, que continuen actualitzant-se gràcies al treball dels investigadors.

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme, Sandra Castro, explica a SEGRE que l’acte es preveu per al 25 de setembre vinent i es farà a la sala de la Canonja de la Seu Vella. “No és casual que s’elegeixi aquest emblemàtic monument per a l’acte de reparació jurídica, ja que la Seu Vella va ser un camp de concentració i de presoners durant la Guerra Civil”, assenyala. Fins ara, la Paeria ha sol·licitat a Justícia la tramitació d’un total de 50 documents d’anul·lació de sentències contra persones nascudes o que residien a la capital del Segrià i la previsió és poder augmentar la xifra.

Per a això, el departament de Drets Civils del consistori ha fet un treball d’investigació repassant el padró i la llista de represaliats de l’Arxiu Nacional de Catalunya. “Hem contactat amb persones per si volen participar en aquest acte de reparació. Hi ha respostes de tot tipus, des d’agraïment i alegria fins a altres que prefereixen oblidar”, assenyala Sandra Castro.

A més d’això, aquest treball d’investigació també ha servit per poder indicar a l’Arxiu les sentències que s’han constatat al llistat, que, segons Castro, és “viu” i es va actualitzant constantment.Dels 50 documents que ja estan demanats al departament de Justícia, que és l’encarregat de l’expedició després de l’anul·lació de les sentències franquistes amb la llei aprovada l’any 2017, hi ha casos de famílies en les quals quatre persones van patir la repressió. En un altre cas, hi ha una família amb tres represaliats. També s’han rebut peticions de familiars de fora de Lleida, com una senyora de Llemotges (França) que va contactar amb la Paeria al veure la notícia sobre l’acte que estava preparant.

La immensa majoria de les persones que rebran una documentació de reparació jurídica són familiars de persones represaliades i hi haurà dos víctimes directes presents a l’acte del setembre que ve. Per una altra banda, s’està preparant la senyalització de vestigis de la Guerra Civil i el franquisme a la Seu Vella i es preveu la instal·lació de plafons per incloure-la a la xarxa d’espais de memòria del Memorial Democràtic. Sobre la petició d’entitats memorialistes de crear un centre d’interpretació sobre la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat de Lleida, la regidora afirma que s’haurien d’estudiar possibles ubicacions i parlar també amb la Universitat de Lleida, però de moment es valoren les propostes de les entitats.Així mateix, la Paeria té previst col·locar després de l’estiu 10 llambordes Stolpersteine en record als veïns de la capital del Segrià que van ser deportats als camps de concentració, que se sumaran a les 21 que ja estan instal·lades a la ciutat.

A la capital del Segrià hi ha documentades actualment un total de 45 víctimes i a tota la demarcació són més de 300. La regidoria de Drets Civils ofereix informació sobre memòria històrica a través de la pàgina web www.dretscivils.paeria.cat així com una aplicació per a mòbils, que compta amb nou itineraris per llocs de memòria de la ciutat.