El testimoni d'una lleidatana: «Hi ha bifòbia invisibilitzada»

El Govern central va aprovar ahir, vigília del Dia de l’Orgull LGTBI, el projecte de llei trans i de drets de les persones LGTBI, una norma que va causar dissensos al si de l’Executiu de coalició i que “per fi”, en paraules de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, serà enviada al Congrés perquè n’iniciï la tramitació parlamentària. La llei surt de La Moncloa sense grans canvis respecte a l’avantprojecte aprovat fa just un any, de manera que manté el dret al canvi de sexe en el registre sense informe mèdic ni psicològic a partir dels dotze anys i amb determinades condicions des dels setze de forma autònoma. En concret, estableix que el canvi de sexe registral es podrà realitzar a partir dels 12 anys: entre 12 i 14 anys es necessitarà aprovació judicial; entre 14 i 16, l’assistència de pares o tutors, i a partir dels 16 no hi haurà cap limitació.

D’aquesta manera, la voluntat de la persona serà l’únic requisit per al canvi de sexe al Registre: “Els reconeix el dret a ser qui són sense que mediïn testimonis”, va detallar ahir Montero. El Consell General del Poder Judicial, al seu informe, va demanar elevar a divuit anys la possibilitat de canviar de sexe al Registre sense aval judicial. La llei, que situa Espanya com una “referència internacional” en defensa de les persones LGTBI, preveu un termini màxim de quatre mesos per al procés administratiu de canvi de sexe registral, prohibeix les teràpies de conversió i garanteix a les lesbianes, bisexuals i trans amb capacitat de gestar l’accés a les tècniques de reproducció assistida.

A més, també permet que les dones lesbianes i bisexuals puguin procedir a la filiació dels seus fills sense necessitat d’estar casades. Entre les millores introduïdes respecte a l’avantprojecte, destaquen que les persones estrangeres que acreditin que no poden realitzar el canvi registral de sexe, i en el seu cas de nom, al seu país d’origen, podran sol·licitar la rectificació als documents que se’ls expedeixin a Espanya. En el cas dels menors intersexuals, que presenten al nàixer característiques físiques de tots dos sexes, es prohibeixen les cirurgies de modificació genital fins als dotze anys.

Promou, a més, mesures de sensibilització i formació especialment indicades a prevenir la violència LGTBI-fòbica. D’altra banda, el projecte inclou un règim d’infraccions i sancions per actes de discriminació, amb multes que van des dels 200 euros per insults o pintades, per exemple, fins a un màxim de 150.000 euros per prohibir l’accés a un bar o a una piscina o no llogar un habitatge a una persona del col·lectiu, ha assenyalat Montero. La llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la coneguda com a llei Zerolo, que s’aprovarà definitivament dijous al Congrés, inclou un règim de sancions encara més dur, amb multes de fins a 500.000 euros.

«Hi ha bifòbia invisibilitzada»

Gemma Subirà. Lleida, 33 anys

“Vaig portar una vida heteronormativa fins als vint-i-cinc anys, quan vaig ser conscient que també m’agradaven altres dones. Mentre intentava descobrir-me a mi mateixa, la gent del meu entorn va començar a etiquetar-me com a lesbiana, cosa que al principi em va generar certa confusió i va implicar que hagués de fer una segona sortida de l’armari. Em vaig adonar que m’atreuen homes i dones, ja que em fixo en la persona i no en el seu gènere.

Encara existeix una bifòbia invisibilitzada. En l’àmbit professional −soc mestra–, no sempre tens llibertat per dir als teus companys que estàs sortint amb una dona i moltes vegades t’has d’escudar en la paraula parella. Implicar-me en l’activisme LGTBIQ+ ha fet que tingui una connexió més gran amb la realitat i estigui més alerta.

En el dia d’avui considero que mostrar-me al món tal com soc, sense importar el que pensin de mi, agafant de la mà la meua nòvia i mostrant-li el meu afecte, és l’acte més reivindicatiu que puc dur a terme. La ignorància és un dels enemics més grans de la tolerància.

Quasi 50 incidents LGTBI-fòbics a la província l’any passat

”Un 16,9% de les 284 incidències LGTBI-fòbiques que van ser comunicades l’any passat a l’Observatori contra l’Homofòbia es van produir a les comarques lleidatanes. La xifra es desprèn de l’informe presentat ahir per aquesta institució i situa Lleida com la província amb menys d’aquestes denúncies, darrere de Girona (17,6%).

Pel que fa al tipus d’agressió, l’Observatori va explicar que la majoria són verbals i físiques, que la gaifòbia representa un 58% del total d’incidències, i també van alertar del creixement d’agressions contra el col·lectiu trans. Van insistir que l’LGTBI-fòbia és estructural i van assegurar que necessitaran “més recursos”. Des de començament d’any, han registrat 125 incidències a Catalunya.