El justícia europea veu il·legal que Espanya impedeixi acumular dos pensions del mateix règim

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar aquest dijous que la norma espanyola que impedeix acumular dos pensions per invalidesa quan només s’ha cotitzat a un règim de la seguretat social és contrària al Dret comunitari si suposa una discriminació indirecta contra les treballadores. La cort precisa que correspon al jutge espanyol determinar si existeix efectivament aquest desavantatge i, en aquest cas, si la norma pot justificar-se per altres factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per sexe. Però el TJUE avança ja que, segons la seua opinió, la norma espanyola no podria justificar-se per l’objectiu d’assegurar la viabilitat financera del sistema de seguretat social, com al·leguen el Govern espanyol i l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

El Tribunal es va pronunciar així a petició d’un jutjat de Barcelona sobre el cas d’una dona que va recórrer davant dels tribunals després que la Seguretat Social li denegués compatibilitzar dos pensions per invalidesa total concedides el 1999 i el 2018, respectivament. La legislació espanyola permet compatibilitzar dos pensions d’aquest tipus només quan s’ha cotitzat a un altre règim a més d'al règim general de la seguretat social, com el règim especial dels treballadors autònoms.

El jutjat barceloní que havia de jutjar el cas va considerar que aquest enfocament portava a una discriminació indirecta per sexe, ja que la proporció d’homes en el règim especial per a autònoms és més gran a la de dones (que és un 36,1 %), amb el que la compatibilitat de les dos pensions és més fàcil per als homes.

En la sentència dictada avui, el TJUE considera que el Dret europeu en principi s’oposa a una norma que impedeix acumular dos pensions d’incapacitat permanent total quan corresponen al mateix règim de la seguretat social, mentre que ho permet quan corresponen a diferents règims si genera un desavantatge en permetre que gaudeixin d’aquesta acumulació una proporció significativament més gran de treballadors que de treballadores.

La cort deixa en mans del jutge barceloní avaluar si existeix aquesta discriminació indirecta per sexe, però adverteix que les dades que va esmentar en la seua qüestió prejudicial no són pertinents ja que no s’haurien de tenir en compte a tots els treballadors afiliats a diferents règims, sinó només a aquells que podrien acumular dos pensions d’incapacitat. Si efectivament la norma suposa un desavantatge major per a les dones, seria contrària al Dret europeu llevat que estigués justificada per factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per sexe, la qual cosa seria el cas si té un objectiu legítim de política social, és adequada i necessària per assolir-lo i s’aplica de forma coherent i sistemàtica.

Per al TJUE, l’objectiu d’assegurar un finançament sostenible de les pensions pot considerar-se legítim, però, al contrari del que al·lega Espanya, la cort considera que les conseqüències pressupostàries d’acumular diverses pensions d’incapacitat no poden ser gaire diferents en funció de si es concedeixen en virtut del mateix règim o de règims diferents, sobretot quan la treballadora afectada va adquirir dret a dos pensions per diferents períodes cotitzats.

A més, els jutges europeus creuen que la norma espanyola no s’aplica de forma sistemàtica i coherent per la qual cosa no seria adequada per aconseguir aquest objectiu. Ara seran els tribunals espanyols els que hagin de dilucidar si existeix una discriminació indirecta per sexe i si hi ha altres factors que la justifiquin tenint el compte aquest veredicte de la cort europea.