La temporada d'incendis forestals global dura 14 dies més des de 1979

La durada de la temporada anual d’incendis forestals s’ha incrementat en 14 dies a l’any (27%) durant 1979-2019 de mitjana a nivell mundial, segons una nova investigació. De la mateixa manera, la freqüència de dies amb clima extrem d’incendis ha augmentat en 10 dies a l’any (54%) durant 1979-2019 de mitjana a nivell mundial.

A més, el clima d’incendis ha augmentat significativament en la majoria de les regions del món des de la dècada de 1980. Els augments han estat especialment pronunciats a l’oest d’Amèrica del Nord, l’Amazònia i la Mediterrània. El clima dels incendis ja ha sorgit més enllà de la seua variabilitat natural a la Mediterrània i l’Amazònia a causa de l’escalfament històric.

L’estudi, realitzat per un equip internacional d’investigadors dirigits per la Universitat d’East Anglia (UEA) i publicat en 'Reviews of Geophysics', mostra que el canvi climàtic antropogènic és un factor d’"empenta" que augmenta el risc d’incendis forestals a tot el món.

Aquest 'clima d’incendis’ha augmentat significativament en la majoria de les regions del món des de la dècada de 1980. Els augments han estat especialment pronunciats a l’oest d’Amèrica del Nord, l’Amazònia i la Mediterrània. El clima dels incendis ja ha sorgit més enllà de la seua variabilitat natural a la Mediterrània i l’Amazònia a causa de l’escalfament històric.

A 2°C per sobre de les temperatures preindustrials, això també passarà als boscos boreals de Sibèria, el Canadà i Alaska i als boscos temperats de l’oest dels Estats Units i a 3°C, pràcticament totes les regions del món experimentaran un clima d’incendis sense precedents.

A nivell mundial, la superfície cremada pels incendis ha disminuït en aproximadament una quarta part --o 1,1 milions de km2-- durant el període 2001-2019. Gran part de la disminució -590.000 km2- s’ha produït a les sabanes africanes, on es produeix el 60-70% de la superfície cremada pel foc anualment.

Els impactes humans locals/regionals han reduït la superfície cremada pel foc a les sabanes tropicals, en combinació amb una menor productivitat dels pastius durant les estacions humides (cada vegada més seques), segons l’estudi.

En altres llocs s’ha observat un gran augment de la superfície cremada, especialment als boscos temperats i boreals. Per exemple, la superfície cremada pel foc ha augmentat en 21.400 km2 (93%) als boscos de l’est de Sibèria i en 3.400 km2 (54%) als boscos de l’oest d’Amèrica del Nord (Pacífic canadenc i Estats Units junts).

La doctora Cristina Santín, coautora de l’estudi, de la Universitat de Swansea, afirma en un comunicat que, "malgrat que les condicions meteorològiques que afavoreixen els incendis forestals ja han augmentat a gairebé totes les regions del planeta i seguiran fent-ho, els factors humans segueixen mediant o anul·lant els climàtics a moltes regions".

L’estudi ha avaluat 500 treballs d’investigació anteriors i duu a terme una reanàlisi de conjunts de dades d’última generació procedents d’observacions per satèl·lit i models. Inclou anàlisi de les tendències de la meteorologia dels incendis i de la superfície cremada per a les regions del món que inclouen tots els països, les macroregions a escala continental i els ecosistemes regionals clau per a l’activitat o l’impacte dels incendis.