Nou pas en memòria democràtica

La comissió constitucional del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de Memòria Democràtica amb el suport del PSOE, Unides Podem, el PNB i Bildu davant el no del PP, Vox i Ciutadans. ERC i Junts van optar per l’abstenció perquè hi veuen avenços després de les últims canvis introduïts, però els segueixen semblant insuficients. Aquesta llei, que suposa un aprofundiment en la llei de Memòria Històrica del 2007, va ser aprovada al Consell de Ministres fa gairebé un any i presa en consideració pel Congrés l’octubre del 2021, però dos mesos després es va ficar a “la nevera” al no veure el Govern central prou suports per tirar-la endavant.

Després de l’aprovació d’ahir, el Govern de Sánchez va aclarir que la llei només arribarà fins a l’any 1978, malgrat que es constituirà una comissió tècnica d’estudi que analitzarà vulneracions de drets humans a persones “per la seua lluita per la consolidació de la democràcia” des del 1978 fins a finals del 1983, després que Bildu obrís la porta que s’hi incloguessin víctimes de guerra bruta o de tortures. En un altre dels acords previs es va introduir una esmena per declarar la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualssevol altres òrgans penals i administratius creats a partir del cop d’Estat del 1936 per a la persecució per motius polítics o de consciència. El projecte de llei ja recollia la nul·litat de les seues resolucions i la il·legitimitat d’aquests tribunals que finalment es reconeixeran com a il·legals.

Amb Més País i el PDeCAT, el PSOE i Unides Podem van tancar un altre acord que declara “il·legal” el règim franquista i reconeix expressament que “les lluites dels moviments socials antifranquistes i de diferents actors polítics” van crear la democràcia. Amb el PDeCAT es va acordar articular mecanismes i recursos per avaluar la “repressió i persecució” cultural i lingüística del franquisme, declarant “víctimes les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega”. I amb el PNB es va segellar un altre pacte per fixar d’aquí a un any el termini per a la restitució de documents o efectes a persones naturals o jurídiques de caràcter privat que es trobin a l’Arxiu General de la Guerra Civil.

Podran beneficiar-se’n també partits, sindicats o unitats militars.