Què mengem realment quan mengem mol·luscos?

Ens empassem fins a 8.100 microplàstics a l'any menjant ostres, musclos o navalles. Són les dades que es desprenen d'un treball del grup  d'investigació de la Universitat Rovira i Virgili, TecnAtox, que ha analitzat la concentració de microplàstics en aquests productes de diferents confraries catalanes. Les ostres i els musclos són els que més microplàstics concentren, entre 23 i 19 microplàstics per individu, sobretot fibres de roba sintètica. Segons l'estudi, però, podem ingerir fins a 20.000 microplàstics a l'any només amb el consum de mol·luscos.

L'estudi s'ha basat en 2.300 mostres de mol·luscos recollits des del golf de Roses fins al delta de l'Ebre i ha descobert que la contaminació varia molt segons la zona. "S'ha detectat que aquells punts propers a aigües de depuradora contenen més microplàstics", ha explicat Joaquim Rovira, investigador del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica), de la URV-IISPV.

Segons un treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin pels experts Miquel Canals, William P. de Haan, i Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Els valors més extrems s’han trobat davant de les costes de la Tordera (500.000 mp/km2) i el Besòs (fins a 110.000 mp/km2), que són àrees amb una pressió antròpica considerable a causa de la densitat de població elevada, el turisme, l’ús de les platges i les activitats marítimes diverses. Entre els microplàstics analitzats, abunden sobretot els compostos de polietilè i la majoria són translúcids o bé transparents (65 %).  El treball identifica indrets al litoral peninsular amb concentracions màximes de fins a 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat (mp/km2), un valor molt superior al valor mitjà, que és de 100.000 mp/km2.

Els fragments de plàstics trobats fan entre 0,02 i 5 mil·límetres. La mida els permet accedir fàcilment als organismes dels mol·luscos, que tenen estratègies d'alimentació de filtració actives, sobretot els que viuen a les roques o semienterrats als sediments.

Les ostres i els musclos tenen la concentració més elevada per mostra, amb nivells de 23 i 19 microplàstics de mitjana per individu, respectivament. Les altres espècies analitzades han presentat uns nivells de 10 (navalles), 10 (escopinyes), 5 (caragols marins) i 0,5 (tellerines) microplàstics de mitjana per mostra.