Atapuerca posa cara al primer europeu: com érem fa 1,4 milions d'anys?

Quan va sorgir un rostre com el nostre? Podríem entreveure paral·lelismes entre un rostre d’1,4 milions d’anys i el nostre? Aquestes són algunes de les preguntes a què podria donar resposta una de les troballes més importants realitzades en els últims anys en els jaciments d’Atapuerca (Burgos): un fragment de la cara del primer europeu.

Un fragment del maxil·lar superior i del cigomàtic (galta) d’un individu que hauria viscut a la Serra d’Atapuerca fa 1,4 milions d’anys és el descobriment que han presentat aquest divendres l’equip d’investigació d’Atapuerca, amb els seus tres codirectors al capdavant -Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castre i Eudald Carbonell- juntament amb el conseller de Cultura de la Junta de Castella i Lleó, Gonzalo Santonja.

Una troballa que suposaria disposar dels fòssils humans més antics del Vell Continent, que pertanyerien a una espècie homínida que encara no han pogut identificar, però que, per cronologia, podrien pertànyer a l’espècie Homo erectus, encara que aquesta es tracti d’un "calaix de sastre" en la qual s’engloben diverses restes escampades per Europa i Àsia, ha explicat Arsuaga.

Un any. Aquest serà el temps aproximat que tardarà l’equip d’Atapuerca i del Centro Nacional de Investigación de La Evolución Humana a esbrinar a quina espècie podreien pertànyer aquestes restes, que van ser "si bé no del primer poblador d’Europa, sí de l’espècie que va socialitzar Europa", ha indicat Bermúdez de Castro.

Fins ara, les restes homínides més antigues trobades fora del continent africà han estat descobertes a Geòrgia, a Dmanisi, per als quals es va establir una nova espècie (H. georgicus), que estarien distanciats tan sols uns 400.000 anys amb les restes recentment descobertes a Atapuerca.

No obstant, en un "primer cop d’ull", des de l’equip d’Atapuerca no tenen tan clar ni que es tracti d’un Homo erectus ni de la mateixa espècie de Dmanisi, pel que Bermúdez ha demanat "paciència" per determinar a quina espècie van pertànyer aquests ossos.

La troballa s’ha produït en el jaciment amb la datació més antiga de tota la Serra, el de l’Avenc de l’Elefant, on a les campanyes de 2007, 2008 i 2009 es van trobar les restes òssies homínids més antics d’Europa -un molar, una mandíbula i un húmer-, d’entorn de l’1,2 o 1,3 milions d’anys, però l’espècie del qual no es va poder precisar, per això se'l va denominar Homo sp (sense filiació).

D’aquesta manera, un dels reptes a partir d’ara passen per connectar aquestes tres troballes de fa quinze anys amb el que s'ha fet ara, per poder canviar el cognom d’aquest Homo sp i conferir-li una espècie al nostre avantpassat europeu més remot.

Com ha indicat per la seua part Carbonell, amb aquest descobriment, Atapuerca entra en la seua "segona dècada prodigiosa", ja que en aquests moments saben i tenen identificats mitjançant l’anàlisi estratigràfica on s’ubiquen les "zones calentes" de poblament, que indiquen que en els propers deu anys aniran apareixent més restes d’homínids.

"Fa uns anys nosaltres vam ser els primers en dir que Europa estava 'petada' d’humans fa un milió d’anys i així s’ha comprovat. Avui dic que Europa estava 'petada' fa 1,5 milions d’anys", s’ha aventurat a pronosticar Carbonell, que ha destacat que només a Atapuerca a nivell mundial es pot trobar un registre fòssil que inclogui des dels 1,5 milions d’anys fins el present, amb totes les espècies humanes conegudes representades en aquest lapse.

La importància de la cara

Però, per què és tan important posar de cara al primer europeu? Aquesta una de les qüestions que s’ha plantejat el paleoantropòleg José Luis Arsuaga, que ha reconegut que la qüestió amaga també un important caire "filosòfic".

"Els neandertals són més contemporanis però són molt diferents de nosaltres, però, tanmateix, sorprèn veure com ens assemblem a una espècie de més de 800.000 anys", ha explicat Arsuaga en al·lusió a l’Homo antecessor, una de les espècies més icòniques de la Serra d’Atapuerca, en aquest cas, del jaciment de la Gran Dolina.

Embolicats en fang i amb l’emoció que es tractava d’"una cosa grassa" l’equip d’Atapuerca ha portat al segle XXI unes restes que donaran informació sobre com era el nostre semblant fa 1,4 milions d’anys i si podríem reconèixer-nos mútuament en mirar-nos cara a cara.