L'exposició al sol estimula la gana en els homes

L’exposició a la llum solar estimula la ingesta d’aliments i l’augment de pes en els homes a causa d’una hormona que segrega la pell, però no passa igual en les dones perquè la seua acció es veu bloquejada per la progesterona.

Un estudi que publica Nature Metabolism indica que els homes augmenten el seu consum d’aliments durant l’estiu, quan la radiació solar és màxima, segons dades analitzades d’unes 3.000 persones a Israel durant tres anys. La investigació liderada per la Universitat de Tel Aviv recorda que la necessitat de consumir aliments està controlada principalment per la comunicació entre els teixits perifèrics i el cervell.

Les hormones que s’alliberen des d’òrgans com l’intestí, el teixit adipós i el fetge arriben a regions cerebrals específiques, com l’hipotàlem, que dicta la necessitat de menjar o parar, segons la quantitat d’energia disponible al cos. L’exposició solar indueix el comportament de recerca d’aliments i ingesta  en els homes, una conclusió que va ser recolzada per estudis que van fer també en ratolins mascles. Tant en els ratolins com en els homes, l’augment de la gana es correlaciona amb nivells elevats de grelina circulant, l’anomenada hormona de la gana, que segreguen les cèl·lules grasses de la pell.

Durant deu setmanes, els rosegadors van ser exposats diàriament als rajos ultraviolat (UV), la qual cosa va estimular l’alliberament de grelina, que en arribar a l’hipotàlem va augmentar la gana als ratolins mascles, promovent així la ingesta d’aliments i l’increment de pes.

Tanmateix, aquest efecte es va reduir en els ratolins femelles perquè l’hormona sexual estrogen va interferir en l’alliberament de grelina de les cèl·lules grasses de la pell. Els autors van desenvolupar, a més, un muntatge experimental amb mostres de pell humana masculina exposades als llamps|rajos UV durant cinc dies. Aquesta exposició al sol va provocar un augment de l’expressió de grelina, el que coincideix amb l’increment del comportament de recerca d’aliments observat després de l’exposició solar.

Els autors conclouen que aquest treball identifica el greix de la pell com un possible mediador del comportament alimentari a través de l’exposició a la llum solar, afegint potencialment un nou subtipus de teixit gras a l’equació del balanç energètic.

A més, assenyalen a la pell com un important mediador de l’homeòstasi (equilibri intern al cos) energètica i pot donar lloc a oportunitats terapèutiques per als tractaments basats en el sexe de les malalties relacionades amb el sistema endocrí.