La bretxa de gènere al món no es tancarà fins d'aquí a 132 anys

La paritat entre homes i dones en els camps econòmic, polític, educatiu i sanitari continua avançant al món, encara que a un ritme massa lent, adverteix avui el nou informe sobre la bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), que calcula que al ritme actual faran falta 132 anys per tancar-la. L’estudi, que la institució organitzadora del Fòrum de Davos elabora anualment des de fa 16 anys, indica lleus progressos respecte a 2021 (any en què el temps calculat per acabar amb la bretxa era de 136 anys), tot i que insuficients per compensar la caiguda "d’una generació" que va provocar la pandèmia. "Correm el risc de desfer el camí de les últimes dècades de forma permanent i perdre els rendiments econòmics futurs de la diversitat", va afirmar en presentar l’informe la directora general del WEF, Saadia Zahidi.

L’índex global de bretxa de gènere, en el que un percentatge del 100 % significaria paritat total entre gèneres i un 0 % disparitat completa, se situa el 2022 en el 68,1 %.

En el camp de la participació política (parlamentaris, ministres i caps d’Estat segons gènere) és on la bretxa és més gran (22 %), la qual cosa es tradueix que la presència d’homes en llocs executius és gairebé quatre vegades més gran que la de dones, un problema que al ritme actual tardarà 155 anys a resoldre’s.

En participació econòmica (igualtat salarial, presència en la població activa, treballadors especialitzats...) l’índex és també relativament baix, del 60,3 % i el Foro Económico Mundial calcula que falten 151 anys per aconseguir la paritat.

En el camp educatiu (taxes d’alfabetització i escolarització segons gènere) s’és més a prop de la paritat, amb un subíndex del 94,4 %, encara que l’informe calcula que encara queden 22 anys per aconseguir-ho.

Finalment, referent a salut i supervivència (esperança de vida i percentatges d’homes i dones en nàixer) la taxa és la més alta (95,8 %) i per tant la bretxa és menor, encara que l’informe adverteix que en aquest camp hi ha hagut un retrocés general que podria produir una reversió.

Els nòrdics al capdavant

Islàndia és, per tretzè any consecutiu, el país amb més igualtat de gènere al món, seguit per unes altres dos nacions nòrdiques (Finlàndia i Noruega) i a continuació per Nova Zelanda, Suècia, Ruanda, Nicaragua, Namíbia, Irlanda i Alemanya. França ocupa el lloc 15è d’una llista de 146, Espanya el 17è i Estats Units el 27è, en una classificació on crida l’atenció la baixa posició de molts països asiàtics.

Fins i tot potències regionals a Orient ocupen llocs molt discrets: La Xina se situa en la posició 102a, Japó en la 116a i l’Índia en la 135a, mentre que els dos últims de la taula global són el Pakistan i l’Afganistan. Amèrica del Nord es col·loca com la regió més avançada en paritat de gènere (76,9 punts sobre 100), seguida d’Europa (76,6) i Llatinoamèrica i el Carib (72,6), mentre que els últims llocs regionals els ocupen l’Àfrica subsahariana (67,8), Orient Mitjà i Magrib (63,4) i el sud d’Àsia (62,4).

A prop de la paritat en salut i educació

A gairebé totes les regions s’és a prop de la paritat (índexs entorn del 90 % o superiors) en els camps educatiu i sanitari, però s’observa per exemple una molt baixa participació econòmica de les dones al sud asiàtic (35,7 %). En la participació política és on la bretxa de gènere és més gran a totes les regions: fins i tot a Europa la taxa és relativament baixa (39,8 %), mentre que se situa entorn del 15 % o per sota d’aquest percentatge en zones com Àsia Central, Àsia Oriental, l’Orient Mitjà o el nord de l’Àfrica.

L’informe estudia entre altres aspectes la presència de dones en llocs de lideratge en empreses i institucions, indicant que la paritat gairebé s’assoleix en organitzacions no governamentals i institucions (47 % de dones en llocs de lideratge), educació (46 %) o serveis socials (45 %). En altres camps les xifres són molt inferiors: en empreses energètiques, per exemple, només un 20 % de les posicions de poder estan en mans de dones, i aquest percentatge ni tan sols s’assoleix en sectors com el d’infraestructures o l’industrial, d’acord amb les estadístiques presentades per l’informe.

A nivell educatiu, l’estudi de WEF apunta que les dones continuen estant sobrerepresentades en els estudis superiors relacionats amb l’educació, la salut i el benestar, però estan infrarepresentades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.