Una investigació de l'IRBLleida associa psicopatia amb posició social baixa i narcisisme amb alta

L’estatus social influeix en els nivells de psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme, segons una investigació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que associa la psicopatia amb una posició social baixa i el narcisisme amb una posició social alta. La investigació s’ha publicat a la revista Journal of Cross-Cultural Psychology i l’ha liderat el catedràtic de la Universitat de Lleida (UdL) i responsable del grup d’investigació 'Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta' del IRBLleida, Anton Aluja, ha informat l'IRBlleida en un comunicat d’aquest dilluns.

En l’estudi hi han participat 10.298 persones de 18 cultures diferents, la qual cosa permet investigar si hi ha un patró de resultats en diferents països. "La cultura pot tenir una influència d’entre el 6 i el 16% en les característiques malèvoles (psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme), fet que es considera poc rellevant, per tant, aquests trets de personalitat s’identifiquen en totes les cultures analitzades", ha afirmat el catedràtic de la Universitat de Lleida, Anton Aluja.

La investigació permet corroborar que aquests trets malèvols de personalitat, que s’han identificat històricament en persones autoritàries i dictadors, "es troben en totes les cultures i formen part de la personalitat humana, si bé, en aquest cas s’han relacionat amb l’estatus social -nivell d’estudis i professió-".

Més en homes que en dones

Quant a les diferències de sexe, els homes presenten uns nivells de psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme més elevats que les dones. La psicopatia està relacionada amb la manca de responsabilitat i el narcisisme amb l’extraversió, mentre que el maquiavel·lisme i la psicopatia es relacionen positivament amb l’agressivitat.

Participants

Els participants procedeixen de Catalunya i altres comunitats autònomes d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Hongria, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Polònia, els Estats Units, Xile, Xina, Qatar, Israel, Tunísia, Senegal, Togo i de Suïssa, de la zona que parla francès i de la que parla alemany. Així mateix, representen un total de 13 idiomes: espanyol, català, alemany, italià, hongarès, francès, bosnià, polonès, anglès, xinès, mandarí, àrab i hebreu.

La investigació ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Laussane (Suïssa), la Universitat de Bielefeld (Alemanya), la Universitat de Bar-Ilan (Israel), la Universidad Cheikh Anta Diop (Senegal), la Universitat qatariana, la Universitat de Zúric (Suïssa) o l’Escola de Medicina de la Universitat Zhejiang (Xina).

També han participat la Universitat de Ciència i Tecnologia d’Hangzhou (Xina), la Universidad Károli Gáspár (Hungria), la Universidad Maria Grzegorzewska de Warsaw (Polònia), la Universitat de Banja Luka (Bòsnia i Hercegovina), la Universitat Gonzaga (els Estats Units), la Universitat de Trieste (Itàlia), la Universitat Autònoma de Xile (Xile), la Universitat de Tunis (Tunísia), la Universitat de Lomé (Togo) i la Universitat de Lieja (Bèlgica).