Una investigació lleidatana associa la psicopatia amb una posició social baixa

L’estatus social influeix en els nivells de psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme, segons una investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que associa la psicopatia amb una posició social baixa i el narcisisme amb una posició social alta. L’estudi s’ha publicat a la revista Journal of Cross-Cultural Psychology i està liderat pel catedràtic de la Universitat de Lleida (UdL) i responsable del grup d’investigació Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de l’IRBLleida, Anton Aluja. En l’estudi han participat un total de 10.298 persones de divuit cultures diferents, la qual cosa permet investigar si hi ha un patró de resultats en diferents països.

“La cultura pot tenir una influència d’entre el sis i el setze per cent en les característiques malèvoles (psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme), fet que es considera poc rellevant. Per tant, aquests trets de personalitat s’identifiquen en totes les cultures analitzades”, va afirmar Aluja. Aquesta investigació lleidatana permet corroborar que aquests trets malèvols de personalitat, que s’han identificat històricament en persones autoritàries i dictadors, “es troben en totes les cultures i formen part de la personalitat humana, si bé en aquest cas s’han relacionat amb l’estatus social –nivell d’estudis i professió–”.

Pel que fa a les diferències de sexe, els homes presenten uns nivells de psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme més elevats que les dones. La psicopatia està relacionada amb la manca de responsabilitat i el narcisisme amb l’extraversió, mentre que el maquiavel·lisme i la psicopatia es relacionen positivament amb l’agressivitat. Els participants en l’estudi procedeixen de Catalunya i també d’altres comunitats autònomes d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Hongria, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Polònia, els Estats Units, Xile, la Xina, Qatar, Israel, Tunísia, el Senegal, Togo i de Suïssa, de la zona que es parla francès i de la que es parla alemany.

Així mateix, representen un total de tretze idiomes: espanyol, català, alemany, italià, hongarès, francès, bosnià, polonès, anglès, xinès, mandarí, àrab i hebreu. L’estudi compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, així com d’altres universitats de Suïssa, Alemanya, Israel, el Senegal, Qatar, Suïssa o la Xina.