Les aus no només s'estan extingint sinó que podrien perdre les característiques que diferencien les espècies

Una nova investigació alerta que per a les aus la pèrdua de biodiversitat a causa del canvi climàtic té implicacions que van més enllà de la pèrdua d’espècies, ja que a més de l’extinció s’enfronten a la possibilitat de perdre les característiques que fan que cada espècie sigui única.

En l’estudi, publicat a la revista 'Current Biology', els investigadors utilitzen models estadístics per predir que l’extinció disminuirà la diversitat morfològica entre les aus restants a un ritme més gran que la pèrdua d’espècies per si sola. Els resultats de l’equip revelen quines aus correm el risc de perdre i quines regions són més susceptibles d’homogeneïtzar-se.

Emma Hughes, investigadora d’aus a la Universitat de Sheffield (Regne Unit), ha dedicat la seua carrera a examinar amplis trets morfològics en les aus; per exemple, ha estudiat la distribució de les diferents formes de bec a nivell mundial. "Vaig començar a preguntar-me què passaria amb el canvi global --recorda-. No només com es distribueixen actualment els trets a nivell mundial, sinó què podria passar amb la diversitat morfològica i filogenètica en una crisi d’extinció global".

"Quan les espècies s’extingeixen, s’espera que els trets que representen també es perdin --afegeix-. Però el que hem descobert és que, amb la diversitat morfològica, els trets es perdien a un ritme molt, molt, molt més gran del que podria predir la mera pèrdua d’espècies. Això és realment important perquè això pot portar a una gran pèrdua d’estratègies i funcions ecològiques".

La pèrdua de diversitat és més probable que afecti les aus amb trets extrems. La mida i la forma de les aus varien enormement en tota la classe, des del gegantí estruç no volador fins el diminut colibrí brunzidor. "Aquestes són el tipus d’espècies que un esperaria que estiguessin en més risc d’extinció --comenta-. Trobem proves sòlides que donen suport a la hipòtesi que les espècies més grans i més petites són les que probablement corren més risc d’extinció".

No només certes aus corren més risc de perdre diversitat, sinó que també és més probable que certes regions quedin amb poblacions homogeneïtzades. "Les muntanyes i estreps de l’Himàlaia corren un risc especial, i és probable que la pèrdua de diversitat de trets sigui considerable --subratlla-. Els boscos secs i humits del sud del Vietnam i Cambodja també són vulnerables".

Hughes i el seu equip esperen que el seu treball|feina ajudi a comprendre les formes en què la pèrdua de biodiversitat canviarà el món. "La crisi d’extinció global no només significa que estem perdent espècies --adverteix-. Significa que estem perdent trets únics i història evolutiva, incloent-hi espècies que podrien conferir beneficis únics a la humanitat que actualment es desconeixen."