La 'cara oculta' de Bellvís

Èxit de la primera de les rutes de Bellvís Oculta II, un recorregut per l’entorn de l’església d’aquesta població del Pla que, després de l’èxit aconseguit el 2019, va estrenar divendres la segona edició amb l’objectiu de donar a conèixer a veïns i visitants les històries ocultes del municipi. Més de quaranta persones van descobrir els principals elements arquitectònics de l’església dedica a la Mare de Déu de l’Assumpció, el seu llarg procés de construcció i els secrets més amagats i poc explicats del temple. Aquest edifici d’estil neoclàssic va ser edificat a partir de l’any 1804 en substitució d’una església més antiga, documentada del segle XIII.

Les obres, en les quals va participar tot el poble, es van paralitzar a causa de la Guerra del Francès i no van poder finalitzar-se fins al 1852, data en la qual es va obrir el temple al culte. El recorregut de divendres va ser dirigit per Jaume Suau, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. Entre altres històries ocultes, els participants van descobrir l’existència d’una làpida oculta a l’interior de l’església i que data del 1640, malgrat que es desconeix a qui pertany.

També van recórrer els altars, que van pertànyer a les cases nobles de Bellvís i molts dels quals van ser cremats durant la Guerra Civil. Després d’esgotar-se en menys d’una hora les reserves per a la ruta de divendres, l’ajuntament va programar unes altres dos sessions per dimarts vinent i dimecres, que també han penjat el cartell de complet. Està previst que hi hagi més d’aquestes sessions.

Un llibre repassa la història dels gegants

Rosa Pera va presentar dimecres passat el seu llibre Bellvís, poble de gegants a la Sala Firals del municipi, que es va inaugurar aprofitant l’ocasió. L’obra relata els orígens dels gegants i de la Colla Gegantera a començaments dels anys 90 i explica l’evolució i l’aparició dels nous elements de la cultura popular.