Una investigació revela que el canvi climàtic generarà un augment dels conflictes entre ossos i humans

La pèrdua dels hàbitats tradicionals en els quals viuen els ossos per efecte del canvi climàtic pot obligar-los a migrar cap a àrees properes a nuclis de població humana, la qual cosa, al seu torn, generarà un augment de la conflictivitat entre ambdues espècies. Aquesta és la principal conclusió d’una investigació internacional, en la qual participa la Universitat d’Oviedo, que ha estat publicada a la revista 'Science of the Total Environment'.

L’investigador de la Universitat d’Oviedo i del CSIC Vincenzo Penteriani, adscrit a l’Institut Mixt d’Investigació en Biodiversitat del Campus de Mieres, recorda que la supervivència d’un número cada vegada major d’espècies està amenaçada pel canvi climàtic. "Entre el 20% i el 30% de plantes i animals semblen estar en risc de canvi de rang o extinció si l’escalfament global assolirà els nivells projectats per a finals d’aquest segle", destaca. "Per tant, el canvi climàtic és un dels principals desafiaments per a la conservació de la biodiversitat", afegeix.

El treball publicat ara en 'Science of the Total Environment' avalua l’impacte del canvi climàtic en la distribució de l’espècie fent servir com a model l’os bru en el límit més al sud de la seua distribució global, a l’oest de l’Iran. Els boscos muntanyosos d’aquest país estan habitats per poblacions petites i aïllades d’ossos bruns que són propenses a l’extinció en un futur pròxim. Els investigadors van modelar l’impacte potencial del canvi climàtic per als anys 2050 i 2070 sota quatre escenaris diferents d’escalfament global.

Penteriani subratlla que les projeccions van revelar que l’àrea de distribució actual de l’espècie, que inclou el 40,8% del territori disponible, podria disminuir entre un 10% i un 45%. A prop del 27,4% de l’àrea de distribució actual de l’os bru a l’Iran està coberta per una xarxa d’àrees de protecció que, segons l’estudi, es preveu podria disminuir en entre un 0,64% i un 5,6% a causa del canvi climàtic.

"La pèrdua d’hàbitats adequats és un desafiament per a la conservació dels ossos bruns perquè pot fer que els ossos es moguin fora de les àrees protegides i donar com a resultat augments posteriors en els nivells de conflicte entre ossos i humans", afirma l’investigador.

"La reavaluació de la xarxa d’àrees protegides i l’establiment de més àrees protegides en paisatges potencialment més adequats als futurs canvis deguts al canvi climàtic, així com la conservació de corredors entre les diferents àrees ocupades pels ossos són estratègies crucials per conservar i gestionar les poblacions amenaçades de l’os bru", afegeix.

EFECTES SIMILARS A LA SERRALADA CANTÀBRICA

L’investigador de la Universitat d’Oviedo i del CSIC indica que els resultats obtinguts per a l’Iran són perfectament extrapolables a la Serralada Cantàbrica. De fet, conclusions molt semblants s’han aconseguit aplicant models de canvi climàtic a la població d’os bru de la península.

En la feina de la serralada, publicat per aquest mateix científic i el seu grup en Global Change Biology, es va avaluar l’impacte potencial del canvi climàtic en set plantes que representen els principals recursos alimentaris i de refugi per a la població en perill d’extinció de l’os bru a la Serralada Cantàbrica.

Aquestes simulacions van suggerir que el rang geogràfic d’aquestes plantes podria veure’s alterat sota condicions climàtiques futures, amb la majoria dels recursos dels ossos reduint el seu abast. Com a conseqüència, es preveu que la població d’ossos bruns pugui disminuir dràsticament en els propers 50 anys i que els canvis desplacin els ossos bruns de les zones muntanyoses cap a altres de més humanitzades, on podem esperar un augment dels conflictes i de les taxes de mortalitat.

Els efectes negatius addicionals podrien incloure: una tendència a una dieta més carnívora, el que augmentaria els conflictes amb els ramaders; una reducció en la capacitat d’emmagatzemament de greix abans de la hibernació a causa de la reducció dels boscos de roures; un augment de la competència intraespecífica amb altres consumidors de glans, és a dir, ungulats salvatges i bestiar en llibertat, i més desplaçaments entre èpoques d’anys per trobar recursos tròfics.

"La magnitud dels canvis projectats pels nostres models emfatitza que les pràctiques de conservació centrades únicament als ossos poden no ser apropiades i per tant, necessitem una planificació de la conservació més dinàmica destinada a reduir l’impacte de canvi climàtic en paisatges boscosos", conclou.