SEGRE

ARQUEOLOGIA HISTÒRIA

Troballa clau a Santa Linya

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona descobreixen a la Cova Gran la primera plaqueta gravada del Prepirineu català || La situen al paleolític superior, fa 14.000 anys

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.PAULA PÉREZ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB) va presentar ahir a Lleida una nova troballa a la Cova Gran de Santa Linya, a les Avellanes. Es tracta de la primera plaqueta amb gravats de finals del Paleolític Superior del Prepirineu català i la més antiga de Catalunya, amb més de 14.000 anys, segons els experts. Tenen una mesura d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i conté il·lustracions als dos costats.

La troballa es va fer al mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. A la denominada Cara A es pot apreciar tres figures d’art moble: dos cabres herc –espècie pròpia del Pirineu extingida l’any 2000–, una en posició de repòs i una altra que simula saltar, i una pedra.

Per la seua part, en l’altra, s’aprecien dos línies que configuren el que els investigadors consideren la primera representació del paisatge de la Cova Gran. Els traços tenen diferent gruix, per la qual cosa podrien haver-se fet amb diversos estris de pedrenyal. “Aquesta representació artística identifica un nou element que se suma a l’ampli registre arqueològic que en els últims vint anys està proporcionant la investigació en aquest jaciment”, va assegurar Rafael Mora, director del CEPArq i catedràtic del departament de Prehistòria de la UAB.

Així mateix “el seu estudi obre noves vies per explorar una nova tradició artística ancestral poc coneguda”, va explicar Jorge Martínez-Moreno, investigador del CEPArq-UAB. Aquesta interpretació ha estat possible gràcies a l’escaneig 3D i als treballs de l’investigador especialista en Art Prehistòric Rafael Martínez.

Presentació de la peça al Museu de Lleida

El Museu de Lleida va mostrar ahir per primera vegada la plaqueta gravada amb motiu de la presentació dels resultats de l’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB). Posteriorment es va retirar del museu per continuar amb la investigació, a fi de definir nous traços o figures.A l’acte van assistir els responsables de la troballa Rafael Mora i Jorge Martínez-Moreno, així com el director del Museu de Lleida, Josep Giralt; l’arqueòloga territorial del departament de Cultura de la Generalitat, Marta Monjo; el president de la diputació de Lleida, Joan Talarn, i l’alcaldessa de les Avellanes i Santa Linya, Lídia Ber, que va posar en relleu la feina feta a la Cova Gran, que és “un dels llocs més importants del nostre municipi i de referència mundial”, va assegurar.

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.PAULA PÉREZ

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.

Una obra de petites dimensions - La plaqueta té una mida d’11 centímetres de llarg per vuit d’ample i està gravada pels dos costats amb ratlles fetes amb almenys dos objectes.PAULA PÉREZ

tracking