ARQUEOLOGIA UDL
Troben restes d'un pinyol d'oliva del segle IV aC als Vilars d'Arbeca
Un fragment que indica que les oliveres es conreaven a Lleida abans del que es creia
Fotografia del fragment de pinyol superposat sobre un de sencer.
El Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL ha trobat a la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca la resta de pinyol d’oliva més antic de les comarques de Ponent. Es tracta d’un petit fragment arqueobotànic datat al segle IV abans de Crist que els arqueòlegs han localitzat a la cisterna del jaciment i que correspondria a una oliva amb una llavor d’entre 8 i 9 mil·límetres. Segons van informar ahir els investigadors, la part superior d’aquest pinyol de 2.400 anys s’ha conservat gràcies a la carbonització, com la major part de les restes de llavors i fruits que el grup ha recuperat a la fortalesa de Vilars en els últims trenta-cinc anys d’excavacions La catedràtica de Prehistòria de la UdL Natàlia Alonso va explicar que fins al moment les restes d’oliva més antigues que s’havien trobat a Lleida dataven de l’època romana, amb referència a les que es van descobrir a les excavacions arqueològiques al carrer Democràcia de la capital del Segrià, les que es van trobar en unes sitges al voltant del jaciment de Minferri, a Juneda, i a la ciutat de Iesso, a Guissona, datades entre els segles II i I abans de Crist.
“El pinyol dels Vilars ens informa, doncs, que l’olivera no va ser un cultiu introduït a la zona pels romans, sinó que ja es conreava en època ibèrica, d’aquí la seua importància”, va destacar Alonso. Així mateix, el fragment d’Arbeca correspon al període anomenat ibèric ple. Això confirma que “la collita d’aquest arbre tan emblemàtic de les Garrigues és anterior al que es pensava”, va subratllar Alonso.
La investigadora va remarcar que, des del punt de vista econòmic, “l’olivera va aportar una nova concepció en l’agricultura, ja que la major part dels cultius coneguts en època prehistòrica, cereals i lleguminoses, tenien un cicle vegetatiu relativament curt”.La troballa als Vilars planteja noves línies d’investigació. “Un sol fragment al farcit d’una cisterna no ens pot indicar si la collita de l’olivera tenia com a objectiu només el consum dels fruits en adob, com actualment, o també per a la producció d’oli”, va assenyalar Alonso. Els experts han trobat, tant a Arbeca com al jaciment d’Estinclells de Verdú, plats de premsa o llits.
“Hem d’investigar més per saber si les utilitzaven tant per a la producció de vi com d’oli”, va afirmar la catedràtica de la UdL.
