Identifiquen una molècula que podria servir per tractar la celiaquia
S’administraria per via oral, de forma similar als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa
Un establiment especialitzat en rebosteria sense gluten.
Un treball liderat per científics de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC), ha identificat una molècula, la neprosina, que podria servir per tractar la celiaquia per via oral, de forma similar als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa. En concret, la neprosina, que es troba de forma natural en el fluid digestiu de la planta carnívora 'Nepenthes ventrata', podria contrarestar l’efecte dels pèptids tòxics causants d’aquesta malaltia crònica autoimmunitària que es desencadena en resposta a la ingesta de gluten.
Segons revela el treball, publicat en 'Nature Communications', la neprosina és una "prometedora" possibilitat de tractament per a la celiaquia. Els autors han desxifrat el mecanisme d’acció de la molècula, la seua estructura, així com les seues característiques més rellevants. El que desencadena la celiaquia són diverses proteïnes riques en prolaminas que es troben als cereals. Quan aquestes proteïnes són digerides a l’estómac, es trenquen en altres de més petites (pèptids) que poden resultar tòxiques. Entre aquests pèptids, un dels més rellevants és el 33-mer, que és un fragment de l’alfa-gliadina, una prolamina (glucoproteína vegetal) del blat.
El pèptid 33-mer és capaç de resistir els àcids gàstrics de l’estómac i arribar a l’intestí prim i, una vegada allà, travessa la mucosa intestinal. En el cas de persones amb celiaquia, el 33-mer s’uneix amb especial facilitat a un receptor del sistema immunitari (l’antigen leucocitari humà o HLA), el que desencadena una resposta autoimmunitària i inflamatòria que acaba originant tota una sèrie de manifestacions característiques de la malaltia.
Els resultats mostren que la neprosina pot degradar el pèptid 33-mer abans que arribi a l’intestí, amb la qual cosa es podria evitar aquesta resposta inflamatòria autoimmunitària. Els científics han obtingut cultius recombinants de cèl·lules humanes per aconseguir suficient quantitat de neprosina. Han identificat i determinat el mecanisme d’acció de la neprosina, així com la seua capacitat per destruir la gliadina i el pèptid 33-mer.
Experiments 'in vivo' mostren que la molècula és eficaç degradant ambdues estructures a l’estómac. També han resolt l’estructura tridimensional i el mecanisme químic d’acció de la neprosina i han establert característiques com la seua estabilitat tèrmica, el seu perfil de pH, i el seu període de latència, entre d’altres. Aquests factors són molt importants per a un possible desenvolupament de la prevenció o tractament, fins ara inexistent, de la malaltia. "Una via prometedora són les molècules que destrueixin els pèptids tòxics, i que puguin ser administrades per via oral, de forma similar als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa," expliquen els científics.
TRACTAMENT INNOCU PER A L’INTESTÍ
Un tractament així hauria de contenir una molècula capaç de trencar els pèptids tòxics i ser innocu per a l’intestí; hauria de ser prou eficient per degradar una bona quantitat de pèptids tòxics amb dosis raonables; i hauria de ser actiu abans de passar a l’intestí, comenten els investigadors.
"Els estudis que hem realitzat ens han permès verificar que la neprosina té un enorme potencial per ser desenvolupada com a medicament, ja que és molt més activa en les condicions extremes de la digestió a l’estómac que altres enzims proteolítics candidates actualment en estudi, col·lectivament denominades glutenases, per a la seua aplicació terapèutica, i compleix totes les característiques que es requereixen a priori per a una glutenasa eficient", apunta l’investigador del CSIC F. Xavier Gomis-Rüth. "Passarem ara a assajos més específics per verificar aquest potencial abans de passar a assajos clínics i a treballar amb molècules mutants que puguin ser més eficients encara", afegeix.
El pèptid 33-mer és un dels principals causants de la celiaquia, ja que es genera per la degradació d’una prolamina del blat, un dels cereals més estesos al mercat. És fàcil trobar gluten de blat en innombrables productes d’alimentació, farmacèutics i cosmètics. "El 33-mer és el pèptid més tòxic dels que es generen a partir de la gliadina i queda per comprovar si amb la seua erradicació n’hi hauria prou per eliminar les manifestacions i respostes fisiopatològiques de la celiaquia", afegeix Francisco José Pérez Cano, investigador de la Universitat de Barcelona.
