Un estudi associa l'exercici d'alta intensitat amb danys a les artèries a llarg termini
Els efectes contrasten amb els beneficis de l'activitat moderada, segons una investigació liderada pel Clínic - IDIBAPS
Montserrat Batlle, Eduard Guasch i Cira Rúbies, autors de l'estudi
Un estudi en models animals liderat per investigadors de l'Hospital Clínic - Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) mostra que l'exercici físic d'elevada intensitat danya les artèries aòrtica i caròtida, les dilata i n'incrementa la rigidesa; uns efectes que contrasten amb els beneficis de l'exercici moderat. En l'estudi, publicat per la revista 'Journal of the American College of Cardiology - Basic to Translational Science', també hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya i l'Hospital Sant Joan de Déu.
L'activitat física moderada i regular ajuda a reduir el risc de malalties cardiovasculars. Ara bé, alguns estudis recents suggereixen que la pràctica d'exercici d'alta intensitat afavoreix l'aparició de patologies coronàries, és a dir, alteracions a les artèries que subministren sang, oxigen i nutrients al cor.
"No disposem de moltes dades, fet que dificulta establir una relació de causa-efecte, pel risc de biaix i la possibilitat de factors de confusió. Tot i això, sembla que la prevalença d'aquestes malalties augmenta en aquelles persones que corren maratons o practiquen esports extrems o d'alta intensitat durant molts anys. Però no sabem per què passa això", assenyala Eduard Guasch, cardiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i cap del grup IDIBAPS Arrítmies i activitat física.
L'estudi es va dur a terme en un model animal per controlar de forma precisa la intensitat de l'exercici durant llargs períodes de temps. Les rates mascle emprades en els experiments es varen dividir en tres grups. El primer va seguir un règim d'exercici moderat, que reproduïa un estil de vida actiu, mentre que el segon es va sotmetre a una rutina de molt alta intensitat, semblant a la dels esportistes extrems. Finalment, el tercer grup d'animals, el sedentari, va romandre dins les gàbies.
"L'entrenament, amb una mena de cinta de córrer per a rosegadors, va durar setze setmanes, equivalent, de forma molt orientativa, a uns 10-12 anys d'exercici en humans. Transcorregut aquest temps, vàrem analitzar la rigidesa i l'estructura de l'artèria aorta, així com la seva funció endotelial. Aquest últim paràmetre és un marcador precoç d'aterosclerosi, o enduriment de les artèries, la principal causa d'infarts de miocardi", destaca Guasch.
D'acord amb els resultats, en comparació amb un estil de vida sedentari, l'exercici físic d'elevada intensitat dilata i incrementa la rigidesa de les artèries aòrtica i caròtida. Així mateix, també augmenta la rigidesa de les cèl·lules i afavoreix la ruptura de les làmines elàstiques de les parets dels vasos sanguinis. "Aquests efectes, però, no s'observen en el cas de l'exercici moderat", puntualitza l'investigador, que afegeix: "En canvi, tant l'exercici intens com el moderat milloren la funció endotelial, encara que l'activitat intensa sembla alterar l'equilibri entre els processos de dilatació i contracció dels vasos sanguinis".
L'equip d'investigadors també va identificar alguns dels mecanismes implicats en aquest remodelat vascular, que es mantenia fins quatre setmanes després d'aturar l'activitat física. "Tot i les limitacions d'emprar un model animal, les nostres dades suggereixen que l'exercici intens no causa directament l'aterosclerosi, sinó un procés diferent, semblant a l'envelliment vascular. A més, aquest tipus d'activitat també podria reduir els beneficis de l'exercici moderat", conclou Guasch.
El projecte ha rebut finançament directe de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i del Pla Nacional del Ministeri d'Economia i també indirecte de la Generalitat.
