Sanitat confirma dos nous casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo

El Ministeri de Sanitat ha confirmat dos nous casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) en dos homes –un d’ells mort– amb residència a la comarca del Bierzo (Lleó), segons publica un nou informe elaborat pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries. El primer cas de 49 anys, caçador, amb antecedents de picadura de paparra, va iniciar símptomes el 12 de juliol i es troba en situació estable. El segon cas, de 51 anys, va ser diagnosticat retrospectivament el 20 de juliol, després d’haver mort el 19 de juny per una causa desconeguda amb sospita d’intoxicació per compostos de sofre.

Entre 2013 i 2022 s’han confirmat un total de 12 casos amb 4 morts a Espanya: 1 el 2013 a Àvila, 2 el 2016, un d’ells a Àvila i un cas secundari a aquest en un treballador sanitari, 2 el 2018 a Badajoz i Salamanca, 3 el 2020 a Salamanca, 2 el 2021 a Salamanca i Lleó (el Bierzo) i el dos que s’acaben de publicar, corresponents a 2022 i produïts en el Bierzo.

No és la primera vegada que es detecta al Bierzo. El 10 de juny de 2021 es va confirmar un altre cas en una dona resident en el Bierzo que també havia estat en alguns llocs d’Ourense, alrededorde la Ribera Sacra, Galícia. No obstant, Sanitat afirma que el "risc és moderat" en aquesta zona.

"El risc de transmissió de VFHCC a la Comarca del Bierzo, igual com en la resta de les àrees on s’ha evidenciat circulació del virus en paparres, animals o s’han detectat casos humans, és moderat, especialment en la població amb una exposició més gran a picadures de paparres –persones en contacte amb animals o que realitzen activitats a l’aire lliure en el camp–", assenyala l’informe. Per a la resta d’Espanya, es considera el risc "baix", encara que recorda que està condicionat a l’activitat dels vectors, l’activitat dels quals és màxima en la temporada estival.

QUÈ ÉS LA FEBRE HEMORRÀGICA DE CRIMEA-CONGO?

La FHCC és una de les malalties transmeses per paparres amb més extensió a nivell mundial, afectant població de diverses parts de l’Àfrica, Àsia, Europa de l’Est i l’Orient Mitjà. L’agent productor de la malaltia és el VFHCC, transmès per la picadura de paparres dures (Ixodidae), principalment del gènere Hyalomma. Els éssers humans es poden infectar bé per la picadura de la paparra, que actua també com a reservori, o pel contacte directe amb secrecions o fluids d’un hoste animal infectat durant la fase aguda.

Hi pot haver transmissió de persona a persona per contacte directe amb sang, secrecions, altres fluids corporals o aerosols d’individus infectats o amb objectes inanimats contaminats, que passa amb més freqüència en personal sanitari, encara que alguns estudis indiquen que aquesta transmissió amb les mesures de protecció adequada, és infreqüent. Després d’un període d’incubació de 5-6 dies, la majoria dels casos simptomàtics presenten una clínica lleu de 4-5 dies d’evolució caracteritzada per febre, cefalea, miàlgies i marejos.

En pocs casos, la malaltia progressa cap a un quadre clínic greu amb manifestacions hemorràgiques a pell i mucoses, com petèquies o sagnia, que pot progressar fins la mort. La taxa de letalitat oscil·la entre el 3% i el 40%, segons els estudis. Els estudis serològics realitzats en països endèmics indiquen que la infecció en l’ésser humà pot cursar de forma asimptomàtica, si bé és difícil establir en quin percentatge. Es desconeix si la infecció produeix immunitat davant el virus, encara que no s’han identificat casos de reinfecció per VFHCC.

El diagnòstic es realitza mitjançant aïllament del virus, detecció de genoma per PCR (mètode específic, sensible i ràpid) o serologia (els anticossos IgM i IgG es detecten mitjançant ELISA i assajos d’immunofluorescència des d’uns 7 dies després de l’inici de la malaltia). No hi ha vacuna per a aquesta malaltia ni un tractament específic, encara que s’ha utilitzat la ribavirina amb aparent efecte beneficiós.