José María Íñigo no va morir per exposició a l'amiant als platós, segons el Suprem

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid que va concloure que no hi havia relació entre la mort del presentador José María Íñigo i l’amiant als platós de RTVE. Íñigo va morir el 2018 a causa d’un mesotelioma maligne pleural i, encara que consta que havia estat prestant serveis per a RTVE en diversos programes de televisió des de 1975 fins 1985, els magistrats no van considerar acreditat que la seua mort tingués relació amb l’amiant existent als estudis.

El Suprem ha recolzat la decisió del TSJ madrileny en inadmetre el recurs que va presentar la viuda del presentador. Així, en una interlocutòria de 20 de juliol a la que ha tingut accés Europa Press, la Secció Primera de la Sala Social ha declarat la fermesa de la sentència recorreguda, contra la qual ja no hi ha cap recurs.

VAN DONAR LA RAÓ EN PRIMERA INSTÀNCIA

La dona del presentador va acudir als Jutjats de Madrid perquè declaressin que la contingència de la pensió de viudetat que té reconeguda era la de malaltia professional. El març de 2021, el Jutjat Social Número 2 de Madrid va estimar la demanda presentada per la viuda d’Íñigo contra la Sociedad Estatal Corporación RTVE, Mutua Fraternidad Muprespa, l’Institut Nacional i la Tresoreria General de la Seguretat Social, així com contra la Societat Espanyola de Radiodifusió.

El Jutjat sí que va apreciar l’"existència d’un nexe de causalitat entre el treball i la malaltia" d’Íñigo perquè l’amiant friable present a l’Estudi 1 en el qual va treballar "era susceptible d’alliberar fibres com a conseqüència de xocs, vibracions o moviment d’aire". Disconforme amb aquesta resolució, la Corporació va presentar recurs i va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que el novembre de 2021 va dissentir de la conclusió adoptada pel Jutjat i li va donar la raó a RTVE.

EL TRIBUNAL NO VEU CAUSALITAT

El TSJ madrileny va desestimar la demanda de la dona en considerar que "l’activitat desenvolupada a RTVE pel mort no està especificada en el quadre que aprova les malalties professionals". Al seu torn, va destacar que el treball no tenia relació amb cap de les activitats que es consideren com a causants del mesotelioma de pleura, ni de les quals s’estimen com de risc per amiant, "sent rellevant tenir en compte que totes elles es refereixen a treballs de contacte directe amb l’amiant, la qual cosa en aquest cas de cap manera es presenta".

Per això, els magistrats del TSJ van concloure que la dona no es podia emparar amb la presumpció de malaltia professional del que fos ser la seua parella, sinó que era necessari que constés acreditat el nexe de causalitat.

En aquest sentit, el tribunal de Madrid va subratllar que tal nexe no s’havia acreditat perquè "un 10% dels casos de mesotelioma no estan ocasionats per l’amiant i perquè l’amiant no és un gas i les seues fibres no es desprenen de forma natural sinó que és necessari que es produeixi una manipulació" que, a més, hauria d’acreditar-se, una cosa que no havia ocorregut. A més, va recordar que no consten mesuraments de l’època que el presentador estigués exposat al plató a una concentració superior al límit i va insistir que en aquell moment l’amiant "era present en la vida diària de tots els espanyols", tant a l’habitatge com en el transport.

RECURS DE LA VIUDA D’ÍÑIGO

La viuda d’Íñigo va portar el cas davant del Tribunal Suprem. Va al·legar un "possible error en l’apreciació de la prova" en considerar que la valoració que va fer el TSJ de Madrid no estava recolzada per cap prova. Ara, la Secció Primera de la Sala Social ha precisat que potser "el que planteja la recurrent és la seua disconformitat" amb la conclusió a la qual va arribar el tribunal. En el marc del seu recurs, la viuda va presentar una sentència del TSJ d’Astúries que, segons el seu parer, servia de contrast per demanar al Suprem que unifiqués doctrina i es pronunciés a favor seu.

A cinc folis, el Suprem ha explicat que es tracta d’un cas diferent, en el qual el mort practicava una activitat que sí que estava inclosa en el quadre de malalties professionals com a causant de mesotelioma pleural per exposició a la inhalació de pols d’amiant.

El tribunal ha considerat que, en l’esmentat cas, sí que es donaven les circumstàncies per emparar-se per la presumpció de malaltia professional. Així, ha conclòs que "no pot apreciar-se l’existència de contradicció entre les sentències comparades", per la qual cosa ha inadmès el recurs.