Un terç de les morts per càncer estan relacionades amb fumar
Segons un nou estudi realitzat als Estats Units
Un nou estudi dirigit per investigadors de la Societat Americana del Càncer ha demostrat que gairebé 123.000 morts per càncer, o a prop del 30 per cent de totes les morts per tumors, van ser per fumar cigarretes als Estats Units el 2019, el que va portar a més de dos milions d’anys-persona de vida perduts i gairebé 21 mil milions de dòlars en guanys anuals perduts. Aquestes pèrdues van ser desproporcionadament més altes en els estats amb polítiques de control del tabac més febles al sud i el mig oest, segons les troballes d’aquesta investigació, publicada a la revista científica 'International Journal of Cancer'.
"El nostre estudi proporciona una prova més de què el tabaquisme continua sent una de les principals causes de mort relacionada amb el càncer i té un enorme impacte en l’economia. Hem de continuar ajudant a les persones a deixar de consumir tabac, evitar que ningú no comenci a fer-ho i treballar amb els funcionaris electes de tots els nivells de govern per a una aplicació àmplia i equitativa de les intervencions de control del tabac d’eficàcia provada", ha comentat el doctor Farhad Islami, director científic principal de la investigació sobre la disparitat del càncer en la Societat Americana del Càncer i autor principal de l’estudi.
Per a l’estudi, els autors van estimar les proporcions i el nombre de morts per càncer atribuïbles al tabaquisme i els anys-persona de vida perduts associats i la pèrdua d’ingressos entre els individus, de 25 a 79 anys, el 2019 als Estats Units a nivell nacional i per estat.
Com que les morts per càncer atribuïbles al tabaquisme passen més comunament en individus amb un estatus socioeconòmic més baix, van utilitzar dades específiques d’educació per a cada estat per donar compte de les variacions en l’estat d’ocupació, els salaris i la mortalitat atribuïble al tabaquisme per estatus socioeconòmic. Els càncers associats al tabaquisme que es van avaluar en aquest estudi incloïen els de cavitat oral, faringe, esòfag, estómac, colorectal, fetge i conducte biliar intrahepàtico, pàncrees, laringe, pulmó i bronquis, coll uterí, ronyó i pelvis renal, bufeta urinària i leucèmia mieloide aguda.
Els resultats de l’estudi van mostrar que les taxes de mortalitat eren més elevades en els 13 estats amb polítiques de control del tabac generalment més febles i amb una prevalença més gran del consum de cigarros. Aquests estats són Alabama, Arkansas, Indiana, Kentucky, Louisiana, Michigan, Mississippi, Missouri, Ohio, Oklahoma, Carolina del Sud, Tennessee i Virgínia Occidental.
Així mateix, la taxa anual d’anys-persona de vida perduts d’aquests estats va ser un 46,8 per cent superior a la d’altres estats i el Districte de Colúmbia (1.431 per cada 100.000 habitants davant 975 per cada 100.000). A més, la taxa de pèrdua d’ingressos en aquests estats era un 44 per cent major (11,2 milions de dòlars per cada 100.000 habitants, davant 7,8 milions per cada 100.000) que en altres estats i al Districte de Colúmbia.
L’estudi també va descobrir que si les taxes d’anys-persona de vida perduts i pèrdua d’ingressos d’Utah (l’estat amb la taxa més baixa d’anys-persona de vida perduts) haguessin estat assolides per tots els estats, s’hauria evitat més de la meitat del total estimat d’anys-persona de vida perduts i pèrdua d’ingressos el 2019 a nivell nacional. "Augmentar el preu dels cigarros mitjançant impostos especials és la política més eficaç per reduir el consum de tabac. En molts estats, la taxa d’impostos especials sobre el tabac continua sent baixa, especialment en els estats amb les taxes de tabaquisme més altes. Eliminar les llacunes existents en la cobertura de Medicaid i de les assegurances privades dels serveis per deixar de fumar és una intervenció important per reduir els càncers relacionats amb el tabaquisme. Això també proporcionaria accés a tots els tipus d’assessorament i a tots els medicaments aprovats sense que el pacient hagi de compartir els costos", ha afegit Ahmedin Jemal, vicepresident sènior de vigilància i ciència de l’equitat en salut de la Societat Americana del Càncer, i autor principal de l’estudi.