Descobreixen com prevenir una neuropatia associada a la quimioteràpia al càncer de còlon
El colorectal és el segon tumor més diagnosticat i constitueix la segona causa de mort per càncer
Kit informatiu sobre el càncer de còlon i recte
Investigadors de l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universidad Miguel Hernández (UMH), han descobert com prevenir el dolor neuropàtic associat a la quimioteràpia en els tractaments de càncer de còlon, el segon tipus de càncer més diagnosticat. L’estudi, dut a terme en ratolins, ha estat publicat a la revista científica 'Brain’. Aquesta troballa és el resultat de diversos anys d’investigació del Grup de Transducció Sensorial i Nocicepción de l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH), a Alacant, en col·laboració amb científics de la companyia ESTEVE Pharmaceuticals.
"Els resultats del nostre treball mostren que el tractament abans de la quimioteràpia amb un antagonista del receptor sigma 1, una proteïna clau en el control del dolor, prevé en gran manera el desenvolupament d’aquests símptomes neuropàtics associats a l’administració d’un dels components de la quimioteràpia: l’oxaliplatí", explica la investigadora Elvira de la Peña.
Un percentatge elevat de pacients oncològics tractats amb quimioteràpia desenvolupa hipersensibilitat al fred i al tacte en les extremitats i la boca. És el que es coneix com a neuropatia dolorosa per agents quimioterapèutics. El desenvolupament d’aquesta neuropatia dolorosa condiciona la dosi màxima de quimioterapèutic administrat i compromet la seua eficàcia i la supervivència dels pacients i obliga a abandonar la quimioteràpia en alguns casos, comprometent la supervivència els pacients.
El colorectal és el segon tumor més diagnosticat i constitueix la segona causa de mort per càncer. El seu tractament amb quimioteràpia inclou l’ús d’oxaliplatí en combinació amb altres fàrmacs antitumorals.
En un nombre elevat de pacients, l’oxaliplatí provoca endormiscament o pessigollejos als dits o dolor a mans i peus en tocar objectes metàl·lics, en sortir al carrer quan fa fred o fins i tot en dutxar-se o rentar-se les mans. Aquestes molèsties poden arribar a ser molt incapacitants i afectar el normal acompliment d’activitats quotidianes, com caminar o vestir-se.
La hipersensibilitat tàctil i tèrmica en aquesta neuropatia se sap que està associada a alteracions en un sensor molecular conegut com a canal iònic TRPA1, descobert per Ardem Patapoutian, recent Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
"Utilitzant tècniques bioquímiques demostrem que el canal TRPA1 necessita interaccionar amb el receptor sigma-1, formant un complex molecular, per a la seua correcta expressió a la superfície de les neurones. Després, comprovem que els ratolins tractats amb l’antagonista de Sigma-1, una proteïna clau en el control del dolor, durant l’administració de l’oxaliplatino van normalitzar la seua resposta als estímuls dolorosos", afegeix De la Peña.
"Com en qualsevol investigació bàsica, realitzada en animals d’experimentació, hem de ser cautelosos a l’hora de traslladar aquestes troballes a la clínica. Fa falta un assaig clínic en pacients. Tanmateix, aquests resultats són un pas important en la comprensió d’aquesta patologia i ofereixen l’esperança que en el futur es puguin utilitzar com una nova teràpia per al tractament i prevenció d’aquests efectes secundaris tan incapacitants dels tractaments anticancerígens", conclou l’investigador Félix Viana.
Finalment, ja que existeixen diferents agents quimioterapèutics i cada un dona lloc a un espectre de símptomes una mica diferent, en futurs estudis els investigadors de l’IN (UMH-CSIC) a Alacant es plantegen determinar si el que han descobert per a l’oxaliplatí es pot generalitzar a altres d’anticancerígens utilitzats en el tractament de diferents tumors.
