Noves imatges de Júpiter donen pistes sobre la seua vida interna
Captades pel telescopi James Webb de la NASA
Imatge composta de Webb NIRCam de Júpiter a partir de tres filtres: F360M (roig), F212N (groc-verd) i F150W2 (cian), i alineació a causa de la rotació del planeta.
El Telescopio Espacial James Webb (JWST) de la NASA ha captat dos noves imatges de Júpiter, que han permès als científics observar noves pistes sobre la vida interna del planeta i veure detalls dels seus anells, petits satèl·lits i fins i tot galàxies, tal com informa l’agència espacial nord-americana. "Per ser honesta, realment no esperàvem que fos tan bo", ha comentat l’astrònoma Imke de Pater, que ha dirigit les operacions, com a part d’una col·laboració internacional per al programa Early Release Science de Webb.
Les fotografies difoses permeten veure que les aurores s’estenen a grans altituds sobre els pols nord i sud de Júpiter. Aquestes imatges procedeixen de la càmera d’infraroig proper (NIRcam), que té tres filtres infrarojos. "És realment notable que puguem veure detalls de Júpiter juntament amb els seus anells, petits satèl·lits i fins i tot galàxies en una sola imatge", afegeix.
Atès que la llum infraroja és invisible per a l’ull humà, la llum s’ha mapat en l’espectre visible, aclareix la NASA. Generalment, les longituds d’ona més llargues apareixen més roges i les longituds d’ona més curtes es mostren més blaves. El telescopi James Webb ha identificat Júpiter amb els seus tènues anells, que són un milió de vegades més tènues que el planeta, i dos petites llunes anomenades Amaltea i Adrastea.
Així mateix, les imatges han permès veure la 'Gran Taxa Roja', ha revelat Imke de Pater, que ha explicat que es tracta d’una tempesta tan gran "que podria empassar-se la Terra", i que en aquesta ocasió apareix blanca perquè reflecteix molta llum solar. "La brillantor aquí indica una gran altitud, pel que la Gran Taca Roja té boires de gran altitud, igual com la regió equatorial", detalla Heidi Hammel, científica interdisciplinària de Webb per a observacions del sistema solar i vicepresidenta científica d’AURA.
"Les nombroses 'taques’ i 'ratlles’ de color blanc brillant són probablement cims de núvols a gran altitud de tempestes convectives condensades. Al contrari, les cintes fosques al nord de la regió equatorial tenen poca cobertura de núvols", explica.
