Un estudi genètic confirma que les persones tenim 'dobles'

Investigadors de l’Institut d’Investigació contra la Leucemia Josep Carreras ha descobert que les persones extremadament similars, però sense relació de parentiu, comparteixen característiques genètiques als gens encarregats de la formació dels trets facials, ha informat aquest dimarts en un comunicat. Segons l’estudi dels investigadors, liderats per Manel Esteller, això explica des del punt de vista biològic l’aparició de 'dobles’ en llocs remots i podria ajudar la identificació de persones a partir del material genètic, la qual cosa seria de gran interès en la medicina legal i forense.

A l’article, publicat a la revista 'Cell Reports', Esteller ha assenyalat que "l’aparició de 'dobles’ d’una persona, com si fossin fotocòpies, ha estat motiu d’atenció en les arts i la cultura popular, però mai no havia estat abordat des del punt de vista científic". "El que hem fet ha estat recopilar el mateix material biològic d’aquests individus extremadament semblants –també anomenats 'look-alike' en anglès o 'Doppelgänger' en alemany– per veure si trobàvem una raó objectiva de la seua similitud", ha remarcat.

Segons es detalla a l’article, les persones amb semblances van ser subjectes a programes de reconeixement facial que van permetre descobrir parelles d’individus que eren gairebé indistingibles entre si, i després es va analitzar la seua seqüència de l’ADN, el seu perfil epigenètic i la seua composició de microbis.

Els resultats van permetre descobrir que els dobles humans comparteixen variacions similars del seu ADN, particularment en relació amb els gens involucrats en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front, i ja que la població humana és de 7.900 milions i està molt més interconnectada cada vegada és més probable que es produeixin i es coneguin aquestes repeticions. "Va ser curiós comprovar que la semblança d’aquestes parelles de dobles no només se cenyia als trets facials, sinó que, a més d’afectar altres propietats físiques –altura i pes–, també s’estenia a certs trets del caràcter i el comportament", ha dit Esteller.

Esteller ha considerat que aquest estudi pot obrir noves línies d’investigació en el futur en diversos camps i ha destacat que, d’una banda, "proporciona les bases perquè a partir de l’anàlisi de la imatge i la forma de la cara es poden diagnosticar malalties genètiques" i, per un altre, permetria reconstruir la cara d’una persona desconeguda a partir únicament d’una mostra de l’ADN.