Aquest estiu s'han produït gairebé 5.000 morts atribuïbles a la calor

L’Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) estima que, des del passat 1 de juny, s’han produït 19.822 morts més de les esperades per a aquell període per totes les causes, de les quals 4.601 -la meitat d’elles al juliol- són atribuïbles a la calor, una xifra que gairebé quadruplica la del mateix període de l’estiu passat.

Des de començament d’any, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo)del ISCIII ha observat 311.331 morts davant les 281.325 que havia calculat, la qual cosa eleva l’excés de sobremortalitat de 2022 a 30.006 morts davant les 18.556 del mateix període de 2021. Ja en els mesos estivals, les morts observades han estat 111.549, la major part al juliol (44.671, un 1,25 % més que el de 2021), mentre que en el que va d’agost ascendeixen a 37.175 (1,13 % més) i 29.703 van ser al juny (en aquest cas, 293 menys que l’any passat).

La sobremortalitat entre l’1 de juny i el 24 d’agost ascendeix així a gairebé 20.000 morts més dels que s’esperaven per totes les causes, gairebé el triple que el 2021, quan van ser 7.075, de les quals 1.353 es van atribuir a les altes temperatures. I és que el MoMo no permet conèixer aquestes causes tret de les temperatures, a les quals atribueix 5.685 morts des de començament d’any, 4.601 de les quals en els tres mesos d’estiu.

El juliol és el mes que acapara la sobremortalitat de 2022 amb 11.267 morts més dels previstos, la qual cosa suposa el 62,4 % del total. D’ells, 2.223 (que representen a més el 60 % del total de l’any) són atribuïbles a l’excés de temperatures, sigui de forma directa -cops de calor- o, en la seua immensa majoria, de forma indirecta, per agreujament de patologies prèvies. Mentrestant, en els primers 24 dies d’agost, s’han detectat 1.548 defuncions més de les previstes, pràcticament el doble que en els mateixos dies de l’any passat, quan en sumaven 748.

No són xifres de morts reals, sinó que es tracta d’una estimació que el MoMo fa a partir d’un model matemàtic que utilitza tres fonts de dades: la dels registres civils, que no especifiquen la causa codificada de defunció; les temperatures segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a nivell provincial en el mateix període de temps; i la població per grup d’edat, sexe i província, extrets, de l’INE. A partir d'aquestes dades, fa una estimació estadística d’excessos de mortalitat per a un dia determinat comparant sèries històriques que, a més, no es pot considerar consolidada fins que hagi passat almenys un mes des de la seua publicació, si bé van donant una idea de l’evolució dels excessos de mortalitat en la població espanyola.

I aquesta evolució, a l’espera que es consolidin les dades, va confirmant que aquest any ha comptabilitzat les xifres més elevades de tota la sèrie històrica, incloent les de l’històric estiu de 2003: aquell any va estimar un excés de 12.804 morts a tot l’estiu -1.719 el juny, 2.011 al juliol, 8.727 a l’agost i 347 els primers 15 dies de setembre. "Les xifres s’han d’estudiar molt bé", comenta a Efe Elena Vanessa Martínez, presidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). "Evidentment -afegeix-, hem tingut una onada de calor que ha tingut no només temperatures molt altes, sinó que ha estat molt mantinguda en el temps, que això fins ara no havia passat". Però precisa que "moltes vegades, els models poden no estar tan ajustats com voldríem", i el que és excés de temperatura en un territori no ho és en cap altre; s’hi suma l’enorme retard que hi ha entre que s’expedeixen els certificats de defunció i es registren les causes.

Sense oblidar, sobretot, que la covid ha monopolitzat per complet el sistema sanitari els dos últims anys, la qual cosa ha portat retards en els diagnòstics i els tractaments, les conseqüències dels quals encara cal veure. "Després d’analitzar les dades només podrem tenir possibles hipòtesis del que està passant, després cal investigar més a fons, no és tan fàcil, sobretot quan hi ha tants factors involucrats", conclou.