La NASA, preparada per provar la nau que viatjarà a la Lluna

El potent coet SLS i la càpsula Orió a la seua cúspide només esperen el final del compte enrere per enlairar-se dilluns des de Cabo Canaveral, a Florida (EUA), i emprendre un històric viatge sense tripulació a la Lluna, el satèl·lit terrestre que no rep una visita d’aquest tipus des del final del programa Apol·lo. Si tot surt com està planejat, a les 8.33 del matí, hora local (12.33 GMT), el coet serà llançat des de la plataforma 39B del Centre Espaial Kennedy de la NASA, i la missió Artemis I començarà un viatge de sis setmanes, en el que arribarà a ubicar-se a més de 450.000 quilòmetres de distància de la Terra abans d’emprendre una tornada que culminarà a l’Oceà Pacífic. S’espera la presència de la vicepresident dels EUA, Kamala Harris, a més de celebritats com els actors Jack Black i Chris Evans, per al llançament d’aquesta missió que suposa el tret de sortida del programa Artemis, amb el qual la NASA obre un nou capítol en l’exploració espacial marcat per l’establiment d’una base lunar i l’enviament d’una tripulació a Mart. Artemis agafa el relleu del programa Apol·lo, l’última missió del qual, l’Apol·lo 17, va ocórrer el 1972 i representa l’última vegada que l’home s’ha posat sobre la superfície lunar.

Una absència que la NASA anhela acabar quan la missió Artemis III toqui terra al satèl·lit terrestre el 2025, i ho faci a més amb la primera dona i el primer home de color que viatgin a la Lluna. Prèviament, aquest programa, que pren el nom de la germana bessona del Dios Apolo, enviarà el 2024 la seua primera missió tripulada, l’Artemis II, que farà el mateix trajecte que a partir de dilluns cobreixi la seua predecessora.

ON CAP ALTRA NAU HA ARRIBAT

"Revolucionarà l’exploració espacial", va dir a Efe l’espanyol i científic de la NASA Carlos García Galán, cap de l’Oficina d’Integració del Mòdul de Servei Europeu de la nau Orió, després de destacar que una de les metes del programa Artemis és "desenvolupar la tecnologia i coneixements per operar en l’espai profund". "La gent veurà la primera dona i el primer home de color arribar a la Lluna, coses que mai no hem fet, i això deixés una inspiració de dècades", va ressaltar.

Durant els 42 dies de missió la NASA busca posar a prova el coet de 98 metres d’altura SLS (sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial), el qual està potenciat amb quatre motors RS-25 i dos propulsors adjunts, unes característiques que li ofereixen un 15 % més de potència que el coet Saturn utilitzat a les missions Apol·lo, com va dir García Galán. De la mateixa manera, es mesuraran les capacitats de la nau Orió, en la que poden cabre fins quatre tripulants, és a dir un més que l’Apol·lo, i amb reserves d’aigua i oxigen que li permetrien uns 20 dies de viatge independent. Dos hores després del llançament de demà|matí, i després de separar-se del coet SLS, l’Orió continuarà pel seu compte un trajecte que en total cobrirà uns 2,1 milions de quilòmetres.

La nau volarà a prop de la Lluna, a unes 62 milles (gairebé 100 km.) de la seua superfície, i després entrarà en una òrbita lunar llunyana en la qual arribarà a situar-se a més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit terrestre, és a dir fins on no ha arribat cap altra càpsula per a tripulació. A la seua tornada, sobre el 10 d’octubre, Orió l’espera una altra dura prova, com és descendir amb èxit davant les costes de San Diego, a Califòrnia (EUA), amb suport d’onze paracaigudes i en el qual haurà de disminuir de forma vertiginosa els 40.000 km/h de velocitat amb què assolirà l’atmosfera de la Terra, un moment en què suportarà fins 2.760 graus centígrads de temperatura. D’acord a mitjans especialitzats, la NASA esperarà la culminació d’aquesta missió, que ha suposat una inversió de 4.000 milions de dòlars, per donar a conèixer els astronautes que componguin la tripulació de la missió Artemis II.

Les tres primeres missions d’aquest programa oferiran nova informació sobre la Lluna, així com els efectes en la fisiologia dels humans que produeixen els períodes extensos en l’espai, tenint en compte les missions de llarg abast rumb a l’anomenat "planeta roig". "L’objectiu final és Mart", va asseverar García Galán.