FESTES TRADICIONS
El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell recupera l'esplendor
Un total de 128 parelles van ballar ahir a la Seu d'Urgell després de dos anys d'aturada per la pandèmia || La Generalitat el va declarar el 2016 Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional
El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell, declarat Element Festiu d’Interès Nacional des de l’any 2016, va recuperar ahir tota l’esplendor. Es tracta d’un dels actes centrals de la festa major de la capital de l’Alt Urgell i els dos últims anys no va poder celebrar-se per culpa de la pandèmia. L’any 2020 es va anul·lar i l’any passat es va celebrar de manera simbòlica amb els gegants de la ciutat, Ot i Urgell, com a única parella de ballarins.
La plaça Patalín es va tornar a vestir de gala per acollir les 128 parelles de balladors. Concretament, 82 d’adults, 28 de joves (de 9 a 15 anys) i 18 de nens (fins als 8 anys). L’Ot i l’Urgell tampoc van faltar a la cita.Els seus orígens, com a variant del Ball Pla, no s’han determinat amb exactitud, però es té coneixement que el Ball Cerdà s’havia ballat al segle XIX i la primera referència trobada a la premsa és del 1916.
S’estructura en diverses parts: cercavila, pasdoble, l’entrada al galop dels ballarins a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de Risto i, finalment, el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, que és qui marca el compàs i a l’iniciar la dansa treu a ballar totes les noies al caragol.L’alcalde de la capital de l’Alt Urgell, Francesc Viaplana, va afirmar que “la valoració és molt bona perquè s’ha demostrat que és una dansa viva, amb molts joves participants, cosa que significa que hi ha relleu”. En aquest sentit, va afirmar que “és el moment de gala per antonomàsia de la festa major de la Seu”.
Per a futures edicions, els responsables del Ball Cerdà ja estan treballant per establir una normativa que ajudi a millorar l’organització d’aquesta celebració. La festa major, que va començar divendres, segueix avui (vegeu l’agenda d’actes) i demà.