Els adolescents que dormen menys de 8 hores tenen més risc de sobrepès o obesitat

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) ha comprovat que els adolescents que dormen menys de vuit hores tenen més probabilitats de tenir sobrepès o obesitat.

Aquesta investigació, presentada al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC 2022), que se celebra a Barcelona, mostra que aquells que dormen menys també tenien més possibilitats de reunir una combinació d’altres característiques poc saludables, inclòs l’excés de greix, tensió arterial elevada i nivells anormals de lípids i glucosa a la sang.

"El nostre estudi mostra que la majoria dels adolescents no dormen prou i que això està relacionat amb l’excés de pes i les característiques que promouen l’augment de pes, la qual cosa podria generar-los problemes futurs. Actualment estem investigant si els mals hàbits de son estan relacionats amb un ús excessiu front de dispositius electrònics, el que podria explicar per què els adolescents de més edat dormen fins i tot menys que els més joves", explica l’autor de l’estudi, Jesús Martínez Gómez, investigador al Laboratori d’Imatge i Salut Cardiovascular del CNIC.

Realitzada dins del Programa SI!, un projecte de la Fundació SHE amb suport de la Fundació "la Caixa", la Universitat de Barcelona i el CNIC, la investigació ha examinat l’associació entre la durada del son i la salut en 1.229 adolescents en instituts públics d’educació secundària a Espanya.

Els participants tenien una edat mitjana de 12 anys a l’inici de l’estudi, van ser avaluats durant 4 anys, i va incloure aproximadament el mateix nombre de nens i nenes. Els investigadors van avaluar les hores de son durant set dies amb un rastrejador d’activitat portàtil que portava cada participant en els adolescents a edats de 12, 14 i 16 anys.

L’Acadèmia Nord-Americana de Medicina del Son recomana dormir de 9 a 12 hores per nit per a nens de 6 a 12 anys i de 8 a 10 hores en el cas dels nens de 13 a 18 anys per tenir una salut òptima.

Per simplificar l’anàlisi, l’estudi va utilitzar 8 hores o més com a òptim. Els participants es van classificar com a dorments molt curts (menys de 7 hores), dorments curts (7 a 8 hores) i òptims (8 hores o més). El sobrepès i l’obesitat es van determinar segons l’índex de massa corporal.

Els investigadors van calcular una puntuació contínua de la síndrome metabòlica que anava des de valors negatius (més sans) a positius (més dolents) que incloïen la circumferència de la cintura, la pressió arterial i els nivells de glucosa i lípids a la sang.

Als 12 anys, només el 34 per cent dels participants dormia almenys 8 hores per nit, i això es va reduir al 23 i al 19 per cent als 14 i 16 anys, respectivament. Els nens tendien a dormir menys.

Els adolescents que dormien més també tenien un son de millor qualitat, el que significa que es despertaven menys durant la nit i passaven una proporció més gran del temps dormint al llit en comparació amb els que dormien menys. La prevalença de sobrepès/obesitat va ser del 27, 24 i 21 per cent als 12, 14 i 16 anys, respectivament.

Es van analitzar les associacions entre la durada del son el sobrepès/obesitat i la puntuació de la síndrome metabòlica després d’ajustar per educació dels pares, condició de migrant, activitat física moderada a vigorosa, condició de fumador, consum d’energia, ciutat (Madrid o Barcelona) i escola.

En comparació amb les persones que dormen òptimament, el sobrepès/l’obesitat va ser un 21 i un 72 per cent més probable en les persones que dormen molt poc als 12 i 14 anys, respectivament.

Els que dormien poc tenien un 19 i un 29 per cent més de probabilitats de tenir sobrepès/obesitat en comparació amb els que dormien de forma òptima als 12 i 14 anys, respectivament. A més, tant els que dormien molt poc o poc tenien puntuacions mitjana més altes de síndrome metabòlica als 12 i 14 anys en comparació amb els quals dormien òptimament.

"Les connexions entre la falta de son i la mala salut van ser independents de la ingesta d’energia i els nivells d’activitat física, el que indica que el son en si mateix és important. L’excés de pes i la síndrome metabòlica s’associen en última instància amb les malalties cardiovasculars, el que suggereix que els programes de promoció de la salut a les escoles haurien d’ensenyar bons hàbits de son", assegura el doctor Rodrigo Fernandez-Jiménez, líder de grup del laboratori d’Imatges i Salut Cardiovascular.

"Els pares i les mares poden donar un bon exemple definint una hora constant per ficar-se al llit i limitant el temps d’ús de pantalles a la nit. També es necessiten polítiques públiques per abordar aquest problema de salut global", conclou el científic.