La mort de Diana de Gal·les continua alimentant teories de la conspiració 25 anys després

Un quart de segle després de la mort de Diana de Gal·les, les teories de la conspiració continuen alimentant mites com que la princesa va ser assassinada o que la família reial britànica hi va estar implicada, malgrat que les investigacions oficials mantenen que va morir en un accident de cotxe a París.

Així ho va confirmar finalment el 2008 la indagació judicial britànica sobre la mort de Lady Di, de 36 anys, i la seva parella  Dodi al Fayed, de 42, en concloure que la tragèdia va ser deguda a un homicidi per imprudència. La culpa va recaure, segons les proves obtingudes per la policia, en Henri Paul, el conductor del Mercedes que es va estavellar al Pont de l’Ànima de París la nit del 30 d’agost de 1997, quan el vehicle era perseguit per un grup de fotògrafs a la caça de la valuosa instantània de la llavors dona més famosa del món.

Només va sobreviure el guardaespatlles de la parella, Trevor Rees Jones, que, no obstant, mai no va poder aportar un testimoni aclaridor sobre aquest succés perquè va patir amnèsia, circumstància que ha carregat de sospites els conspiranoics, que entenen que hauria estat  silenciat. El jurat d’aquella investigació també va considerar culpables d’homicidi per imprudència els "paparazzis" que seguien al vehicle, focus al principi de l’onada d’indignació que es va dirigir cap als mitjans sensacionalistes.

"Ho va fer la reina"

Sobre aquestes mateixes hipòtesis van treballar els primers efectius de la Brigada Criminal de París que van arribar a l’escena de l’accident, però en els dies següents ja van començar a córrer com la pólvora tota mena de teories, algunes d’impulsades per una internet encara en la seua infància i altres de defensades per personatges clau.

Amb prou feines 24 hores després del succés, Mohamed Al Fayed, pare de Dodi i llavors propietari dels grans magatzems Harrods, va demanar l’obertura d’una instrucció judicial per homicidi involuntari, mentre la Fiscalia parisenca anunciava que Paul triplicava la taxa d’alcohol en sang permesa.

Diversos dies després, es va fer el funeral en memòria de Lady Di a l’Abadia de Westminster (Londres), en què el germà de la princesa, Charles, va carregar contra la premsa. Després va tenir lloc l’enterrament privat de la princesa a la casa familiar dels Spencer, Althorp House, a Northamptonshire, centre-nord d’Anglaterra. S’estaven establint les bases perquè arrelessin les sospites més inversemblants, com demostren alguns grafitis que van aparèixer a prop del pont de l’Ànima: "Paparazzis assassins" o "Ho va fer la Reina".

El canal britànic Channel 4 ha presentat un documental en què explora que algun dels fotògrafs que perseguien Diaa no treballava realment per als mitjans, sinó per als serveis secrets encarregats d’executar-la:  "Investigating Diana: Death in Paris" (Investigant a Diana: Mort a París). El programa, realitzat al més pur estil del gènere "true crime" (crims reals), aborda, per exemple, la possibilitat que els atacs contra la premsa sensacionalista haurien servit per desviar l’atenció dels veritables autors, segons exposa a la cinta el mateix Al Fayed en declaracions recents.

El magnat egipci repeteix així les tesis que ha mantingut durant els últims 25 anys, en les quals assegura que la mort del seu fill i la princesa es va produir a causa d'"un complot" perquè ambdós tenien plans de casament.

Sicaris per assassinar Diana

Continua sense creure’s les conclusions de dos investigacions, la policial de 2006 i la judicial de 2008, que asseguren que va ser "tràgic accident" i un homicidi per imprudència, respectivament. Continua aferrant-se, per exemple, a una carta que va publicar el tabloide britànic "Daily Mirror" en la qual Diana, deu mesos abans de la seua mort, diu que el seu marit, Carles d’Anglaterra, tramava un pla per matar-la en un accident de cotxe, per la qual cosa va arribar a ser interrogat per la policia.

Per això, Al Fayed va acusar la família reial de conspirar perquè els serveis secrets assassinessin Diana i Dodi perquè la princesa estava embarassada del seu fill, un musulmà. El seu dit acusador va apuntar directament cap al marit d’Isabel II, el ja mort duc d’Edimburg. En aquest context, l’esmentat documental explora l’existència de sicaris, amb testimonis d’un testimoni que afirma que, just abans del sinistre, va veure un feix de llum, potser un flaix d’una càmera, sortint d’una motocicleta que va avançar al Mercedes, deixant entreveure que la fogonada va servir perquè Henri perdés el control.

Una altra tesmoni assegura que va veure un Fiat Uno blanc sortir fent ziga-zagues del túnel moments després de l’accident, amb un home de "pell fosca" al volant i un gran gos amb morrió al seient posterior del cotxe, que tenia, recorda, els llums posteriors trencats. La llavors cap de la Brigada Criminal, Martin Monteil, confirma que es van trobar traces de pintura blanca en el Mercedes i restes de vidres de llums en l’asfalt, si bé confessa que cap d’aquests testimonis no va donar proves concloents.

Sigui com sigui, el documental sobre Diana té enganxats milions de britànics aquests dies, la qual cosa demostra que la princesa segueix tan vigent ara com fa 25 anys.