Descoberta una possible nova diana per al tractament del càncer
Un mecanisme fins ara desconegut controla el creixement dels tumors en cèl·lules conreades i ratolins
Investigadors de la Universitat de Gotemburgo (Suècia) han identificat un mecanisme fins ara desconegut que controla el creixement dels tumors en cèl·lules conreades i ratolins. Aquest descobriment, publicat a la revista científica 'Nature Communications', podria permetre el desenvolupament futur de nous fàrmacs contra una sèrie de malalties cancerígenes. Es tracta d’una proteïna que s’uneix al material genètic i que, com demostren ara els investigadors, també controla propietats que regulen el desenvolupament dels tumors.
La proteïna, coneguda com a HnRNPK, s’uneix a l’ARN missatger (ARNm) que codifiquen els dos gens IER3 i IER3-AS1. Aquests gens són molt actius en diverses formes de càncer. En unir-se al ARNm d’aquests gens, la HnRNPK impedeix la formació d’ARN de doble cadena entre ells i els manté separats. "Mantenir separats els ARN d’aquests dos gens afavoreix el creixement dels tumors que depenen de factors de creixement. Sense la proteïna HnRNPK, les propietats que promouen el creixement dels tumors es neutralitzen, la qual cosa aplana el camí per al desenvolupament de fàrmacs que bloquegin la HnRNPK," afirma Chandrasekhar Kanduri, un dels responsables de la investigació.
L’estudi també mostra que, de forma similar, la proteïna HnRNPK s’uneix a l'ARNm d’alguns altres gens, impedint la formació d’ARN de doble cadena.
El descobriment permet influir indirectament en el factor de creixement FGF-2, que és ben conegut per ser clau tant en el procés pel qual les cèl·lules mare maduren en diversos tipus de cèl·lules com en el desenvolupament embrionari primerenc. "Atès el paper crucial del FGF-2 en el desenvolupament humà normal, l’ús de fàrmacs dirigits directament al factor de creixement tindria massa efectes secundaris. El mecanisme que hem identificat ara forma part de la mateixa cadena de senyalització, però més a baix. Per tant, el mecanisme té el potencial de convertir-se en una opció més atractiva per al tractament del càncer, amb menys efectes secundaris," afirma Meena Kanduri, autora corresponent de l’article.
Es necessiten més investigacions per verificar la transferibilitat de la troballa dels estudis en cultius cel·lulars i ratolins als éssers humans. En la pròxima etapa, el grup té previst realitzar estudis ampliats per examinar amb més detall com el parell de gens regulats pel FGF-2 governa l’entorn de creixement dels tumors.