L'any 2023 serà any Josep Vallverdú, Joan Oró, Salvador Seguí i commemorarà els 900 anys del romànic de Taüll
Entre les efemèrides que recordarà el 2023, es troben els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll; els naixements del pintor Antoni Tàpies i Puig i de la pedagoga Rosa Sensat i Vilà, i el centenari de la defunció de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i de Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el Noi del Sucre
Josep Vallverdú va presentar ahir a la premsa en un hotel de Barcelona el seu nou llibre, ‘El vuitè nan’.
El Govern ha acordat quins seran els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2023. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.
De tots ells en destaquen els lleidatans Josep Vallverdú, Joan Oró i Salvador Seguí, i la commemoració dels 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll.
La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i les personalitats que ha de commemorar la Generalitat.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya celebrarà enguany els següents esdeveniments, amb els corresponents departaments responsables, que en desenvoluparan totes les actuacions necessàries:
- 50 anys de la mort de Tecla Sala Miralpeix. Departament d’Empresa i Treball.
- 50 anys de la mort de Consol Pastor Martínez. Departament d’Igualtat i Feminismes.
- 50 anys de la mort de Balbina Pi i Sanllehy. Departament d’Igualtat i Feminismes.
- 100 anys del naixement de Josep Vallverdú i Aixalà. Departament de Cultura.
- 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa. Departament de Recerca i Universitats.
- 100 anys del naixement d’Alicia de Larrocha de la Calle. Departament de Cultura.
- 100 anys del naixement de Victoria de los Ángeles López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels. Departament de Cultura.
- 100 anys del naixement de Genoveva Masip i Torner, coneguda com a Sor Genoveva. Departament de Justícia.
- 100 anys del naixement de Fabià Estapé i Rodríguez. Departament d’Economia i Hisenda.
- 100 anys del naixement d’Antoni Tàpies i Puig. Departament de Cultura.
- 100 anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner. Departament de Cultura.
- 100 anys de la mort de Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el Noi del Sucre. Departament d’Empresa i Treball.
- 150 anys del naixement de Rosa Sensat i Vilà. Departament d’Educació.
- 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona. Departament de Cultura.
- 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll. Departament de Cultura.
Els homenatjats lleidatans
Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923). Narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista. La seva àmplia producció és coneguda, sobretot, pels llibres adreçats al públic infantil i juvenil. És autor d’Història de Lleida, explicada als joves (1979), obra guanyadora del premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1980. També col·laborà regularment a diari SEGRE. La seva obra per al públic adult comprèn reportatges, reculls d’articles i conferències i també obra poètica, com Poemes al gos (1977), De signe cranc (2009), Bestiolari (2011) i Argila (2014). És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991 (Secció Filològica). Des del 1984 la Paeria de Lleida convoca un premi d’assaig amb el seu nom. En reconeixement a la seva obra, ha estat guardonat amb el premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica (1988), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000), la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida (2000), el premi Trajectòria (2002), el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida (2004), el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2012), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2019), el Premi Especial del Jurat dels VIII Premis Martí Gasull i Roig (2021).
Joan Oró i Florensa (La Bordeta, Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004). Bioquímic. Una de les contribucions més importants de l’il·lustre bioquímic català Joan Oró i Florensa va ser quan, per primera vegada, l’any 1959, va sintetitzar artificialment l’adenina. Aquesta troballa va marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesi de compostos orgànics a partir dels inorgànics. Durant els anys que va viure als Estats Units, també va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. De tornada a Catalunya, en la dècada dels 80, va col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Creador, el 1993, de la Fundació Joan Oró, dedicada a impulsar la investigació científica, des de Catalunya se li ha reconegut l’aportació a la recerca amb la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (2004) i posant el seu nom al telescopi del Parc Astronòmic Montsec, així com als ajuts Joan Oró per a iniciatives de foment de la cultura científica en català, que enguany han incrementat el finançament fins als 300.000 euros.
Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el Noi del Sucre (Tornabous, Urgell, 1886 - Barcelona, Barcelonès, 1923). Sindicalista i dirigent obrer. Fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya a principis del segle XX. Pintor de professió, des de jove participà en el moviment sindical i s’interessà per l’ideari anarquista. De formació autodidàctica, era partidari d’educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Per això, presidí l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona i va promoure la creació de Solidaritat Obrera (1907-1911), organització sindical formada per socialistes i anarquistes. L’any 1908 es creà la Federació Regional Obrera Catalana i al Congrés Obrer de Barcelona (1910) Seguí propugnà la unificació de tots els obrers d’Espanya, tot i mantenir el catalanisme. Partidari d’una aliança entre els sindicats de la CNT i l’UGT, aconseguí la convocatòria conjunta de la vaga general del 18 de desembre de 1916. L’any següent, la CNT i l’UGT convocaren una vaga general el 13 d’agost, que fou durament reprimida, amb 71 morts (37 a Catalunya), 164 ferits i 2.000 detinguts, entre els quals Seguí. Tanmateix, la conflictivitat social que s’hi vivia afavorí el creixement accelerat del sindicat, que passà de 75.000 afiliats a 345.000 en sis mesos, fet que no va estar exempt de tensions internes. El 1918, Seguí fou elegit secretari general de la CNT al congrés de Sants i projectà la creació d’un partit polític obrer d’àmbit català, iniciativa que no fou ben rebuda per alguns sectors anarquistes ni per la Federació Patronal. El novembre de 1920 fou detingut, juntament amb 63 militants sindicals i polítics republicans d'esquerres com Lluís Companys, i empresonat al castell de la Mola (Maó). Un cop alliberat, retornà a Barcelona, on fou assassinat al carrer de la Cadena, juntament amb Francesc Comas. Els autors mai foren detinguts.
Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll són esglésies romàniques situades al terme municipal de la Vall de Boí. Totes dues van ser erigides i consagrades al mateix temps: la de Santa Maria fou consagrada un dia més tard que la de Sant Climent, l'any 1123. A partir del segle XVIII Santa Maria va ser l'única parròquia del municipi de Taüll, mentre que la de Sant Climent exercia de capella del cementiri modern de Taüll, però durant els segles anteriors van ser seu parroquial totes dues esglésies. Com tot el conjunt de monuments romànics de Vall de Boi, els dos equipaments van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 30 de novembre de l’any 2000.
