Una espècie immortal de meduses revela les claus contra l'envelliment

Un equip d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha desxifrat el genoma de la medusa immortal ('Turritopsis dohrnii'), i ha definit diverses claus genòmiques que contribueixen a estendre la seua longevitat fins el punt d’evitar la seua mort. L’estudi, dirigit per Carlos López-Otín, s’ha publicat aquest dilluns a la revista científica 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.

La diminuta medusa objecte d’estudi, de tan sols uns quants mil·límetres de longitud, té la capacitat de revertir la direcció del seu cicle vital cap a un estadi anterior asexual anomenat pòlip. La immensa majoria dels éssers vius, després de l’etapa reproductiva, avancen en un procés característic d’envelliment cel·lular i tissular que culmina amb la mort de l’organisme. Tanmateix, T. dohrnii té la facultat d’escollir un altre camí: revertir el seu cicle vital i rejovenir.

La seqüenciació del genoma de 'Turritopsis dohrnii', juntament amb el de la seua germana mortal 'Turritopsis rubra', i l’ús d’eines bioinformàtiques i de genòmica comparativa han permès als investigadors identificar gens amplificats o amb variants diferencials característiques de la medusa immortal. Aquests gens estan associats amb la replicació i la reparació de l’ADN, el manteniment dels telòmers, la renovació de la població de cèl·lules mare, la comunicació intercel·lular i la reducció de l’ambient cel·lular oxidatiu.

Tots ells afecten processos que en humans s’han associat amb la longevitat i l’envelliment saludable. A més, l’estudi exhaustiu dels canvis en l’expressió gènica durant el procés de rejoveniment en aquesta medusa immortal ha permès descobrir senyals de silenciament de gens mediades per la denominada ruta 'Polycomb' i l’augment de l’expressió de gens relacionats amb la via de pluripotencia cel·lular. Ambdós processos són necessaris perquè cèl·lules especialitzades puguin desdiferenciar-se i ser capaces de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula, formant així el nou organisme. Aquests resultats suggereixen que aquestes dos rutes bioquímiques són mediadores fonamentals del rejoveniment cíclic d’aquesta medusa.

En aquest sentit, Maria Pascual-Torner, investigadora postdoctoral del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo i primera autora de l’article juntament amb Dido Carrero, assenyala que "més que existir una clau única de rejoveniment i immortalitat, els diversos mecanismes trobats en el nostre treball actuarien de forma sinèrgica com un tot, orquestrant així el procés per assegurar l’èxit de rejoveniment de la medusa immortal".

Finalment, Carlos López-Otín, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la universitat asturiana, indica que "aquest treball no persegueix la recerca d’estratègies per aconseguir els somnis d’immortalitat humana que alguns anuncien, sinó entendre les claus i els límits de la fascinant plasticitat cel·lular que permet que alguns organismes siguin capaços de viatjar enrere en el temps". "D’aquest coneixement esperem trobar millors respostes davant les nombroses malalties associades a l’envelliment que avui ens desconcerten", afegeix l’investigador sobre això.

En aquest estudi, finançat per la Unió Europea (d’AGE Advanced Grant) i el Ministeri de Ciència i Innovació, també han participat Dido Carrero, José G. Pérez-Silva, Diana Álvarez-Puente, David Roiz-Valle, Gabriel Bretones, David Rodríguez, Daniel Maeso, Elena Mateo-González, Yaiza Español, Guillermo Mariño, José Luís Acuña i Víctor Quesada, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, del Instituto Universitario de Oncologia del Principado de Asturias (IUOPA), de l’Instituto de Investigación Sanitaria del Principado de Asturias (ISPA) i del Observatorio Marino de Asturias (OMA).