HISTÒRIA DOCUMENTS
El Col·legi Notarial de Catalunya publica un catàleg amb milers de testaments tancats, amb més de 300 de les comarques lleidatanes
Es fan públics al passar 125 anys sense ser reclamats
Una porta oberta al passat a través dels testaments. És l’oportunitat que ofereix el Col·legi Notarial de Catalunya al posar a disposició de la ciutadania el seu catàleg de testaments tancats, amb més de 300 procedents de notaries de les comarques lleidatanes. És el volum més important a nivell estatal i un dels més significatius a escala europea.
Aquest catàleg, disponible a la pàgina web www.colegionotarial.org, forma part dels instruments de descripció de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i disposa d’un total de 18.290 entrades, de les quals 346 procedeixen de les comarques lleidatanes, amb testaments que daten del 1596 al 1888. Un testament tancat és aquell que s’entrega a un notari en un sobre segellat i que no es pot obrir fins que el testador hagi mort. Els que s’inclouen en aquest catàleg són documents que no van ser reclamats i es van custodiar a les mateixes notaries els primers vint-i-cinc anys.
Després, van passar a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona que, al transcórrer 125 anys, segons criteri intern del criteri de notaris, es fan públics. Entre els més de 300 testaments que inclouen aquest catàleg procedents de notaries lleidatanes hi ha documents pertanyents a persones de tota mena d’estaments socials. Hi ha alguns nobles, com la marquesa d’Alcarràs Maria Teresa de Ribas i d’Olzinellas, o Antoni de Meca de Cardona Cassador i de Beatrin, marquès de Ciutadilla, o Joana de Ros i Delpàs, marquesa de Benavent, entre d’altres.
També hi figuren testaments d’agricultors, metges, soldats, comerciants, sacerdots, catedràtics, farmacèutics, empleats públics i fins i tot un xocolater, un veterinari o un capità de vaixell. Val a destacar que, en el cas de les dones, en totes s’indica, a tall d’observació, de qui eren viudes o amb qui estaven casades. Del total de testaments tancats que apareixen en el catàleg, poc més d’una seixantena són de dones.La immensa majoria dels documents, que es troben en bon estat i es poden consultar de forma presencial a la seu de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, estan escrits en català.
El Col·legi Notarial de Catalunya destaca que és un “catàleg únic” i de gran rellevància, dels quals els ciutadans poden consultar algunes dades, però no els documents originals, de forma online. Allà poden trobar la referència en cas de voler fer una consulta presencial. L’arxiu és obert a historiadors, professors o escrits, així com persones que busquen el seu arbre genealògic.
L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona ja compta amb part de la documentació medieval digitalitzada i consultable, a més d’organitzar exposicions virtuals per potenciar la difusió de la funció notarial.