Així es forma el granís

Els meteoròlegs han precisat en els últims temps com es forma el granís als núvols a partir d’experiments en laboratori, i l’última teoria ha rebatut la tradicional que la pedra gelada es forma dins del núvol a partir de corrents ascendents i descendents. Aquesta nova teoria, que ha estat verificada pel Servei Meteorològic de Catalunya i que està fonamentada en experimentació en laboratori, no té en compte que la pedra puja i baixa dins del núvol, sinó que es basa sobretot en la 'cisalla', és a dir, la diferent direcció i velocitat del vent a les diferents parts del núvol.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, aquesta 'cisalla' fa que el núvol de tempesta tingui una inclinació i, amb ella, va alimentant la mateixa tempesta a partir de l’entrada d’'embrions’, que són el nucli de la pedra, format per partícules d’aigua i partícules digroscòpiques (sal marina, pols, pol·len...), que absorbeix cap a la part superior del núvol, on les temperatures són menors de zero graus. Aquests 'embrions’ són els que es transformaran en pedra i ho faran en una mesura més gran o més petita en funció de la intensitat del corrent de vent ascendent.

Si el corrent ascendent és feble, la pedra caurà més ràpid i per tant serà granís més petit, però si la intensitat del corrent ascendent és forta, i a més hi ha un contingut d’aigua considerable, la pedra anirà guanyant diàmetre fins que el seu propi pes vencerà per força del corrent ascendent i caurà en forma de granís gran. Les pedres de granís que van caure ahir en algunes localitats de l’Empordà gironí, de més de 10 centímetres de diàmetre i que van causar la mort d’una nena de 20 mesos i ferides a mig centenar de persones, van ser d’un diàmetre del qual la base de dades de temps violent del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) no tenia constància des de 2002.