L'avortament, a la sanitat pública

El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de reforma de la llei de l’Avortament, que ha enviat a les Corts i l’objectiu de la qual és blindar la interrupció voluntària de l’embaràs en la sanitat pública. Però també regula altres drets sexuals i reproductius, com les incapacitats temporals per regles doloroses des del primer dia per la Seguretat Social i el final del consentiment patern per a les joves de 16 i 17 anys que vulguin avortar. Un dels eixos de la llei és que la sanitat pública sigui la xarxa de referència per avortar.

Per això, es crearà un registre de professionals objectors de consciència i es garantirà que almenys n’hi hagi un que practiqui avortaments. Recull que els centres hauran d’estar al més a prop possible al seu domicili en funció del mètode que triïn. En el cas de les comarques lleidatanes, les entitats esperen si aquesta llei pot dur-se a terme.Actualment, només a Lleida ciutat existeix un centre acreditat per practicar avortaments voluntaris de forma quirúrgica, Mi NovAliança, i és concertat.

Al Pirineu, hi ha quatre centres acreditats però només per al mètode farmacològic a l’Hospital Comarcal del Pallars, al de la Cerdanya, així com l’hospital de la Seu i el de Vielha. En tots aquests centres, les interrupcions són fins a la setmana 9. En aquest sentit, entitats lleidatanes en defensa dels drets de les dones exigeixen un pressupost que permeti desplegar la llei i vetllar pel seu compliment i es garanteixi un accés gratuït i de proximitat a tot el territori.Així mateix, la llei elimina les tres jornades de reflexió i contempla el dret a la incapacitat temporal en la setmana 39 de l’embaràs i també per avortament.

El projecte amplia l’accés gratuït de la píndola de l’endemà (a Catalunya ja ho era en centres d’atenció primària i de drets reproductius) i els anticonceptius d’última generació tornaran a estar coberts per la Seguretat Social, després de deixar de finançar-les el 2013. L’educació sexual serà present de forma obligatòria en totes les etapes des de la primera infància perquè els menors coneguin millor els seus cossos, les relacions es basin en el consentiment i es previnguin malalties de transmissió sexual. Així mateix, la llei considera que la gestació subrogada és una forma de violència contra les dones.

Queden fora de la reforma la reducció de l’IVA per als productes d’higiene femenina i no es garanteix l’accés a l’avortament sense targeta sanitària.

“Fa compatible el dret d’objecció amb el de l’avortament”

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va assenyalar que la reforma “fa compatible el dret d’objecció amb el de totes les dones a interrompre el seu embaràs, si aquesta és la seua decisió”. Per la seua part, el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, va criticar la nova llei perquè, segons el seu parer, nega “la informació i la reflexió”, “tot un símptoma d’una manera de governar”.

Va dir que avortar “mai és un dret”. D’altra banda, les associacions feministes van demanar aprofitar la tramitació parlamentària per sancionar la pràctica de la gestació subrogada per part de parelles espanyoles.