Un trasllat de 400 quilòmetres connectada a una màquina salva una nena d'onze anys

L'Hospital Vall d’Hebron i el Sistema d’Emergències Mèdiques van traslladar el mes de maig des de Tudela una nena d’11 anys que durant el trajecte amb ambulància va estar connectada a una màquina ECMO que respirava per ella i li bombejava la sang. La Saray va tenir febre i quan la van portar a l’hospital de Tudela li van diagnosticar una grip A que en menys de 24 hores va derivar en una pneumònia que amenaçava la seva vida, ja que allà no tenien els mitjans per tractar-la. Es va organitzar un trasllat en una ambulància especialitzada i en menys de 12 hores des de l’avís, la Saray ja estava a l’UCI de l’hospital català, on hi ha passat tres mesos i dilluns rebrà l’alta. És el sisè trasllat d’aquest tipus fet a Catalunya.

Quan el 7 de maig, la Saray, atesa a l’Hospital Reina Sofia de Tudela, va empitjorar de la grip A i va passar a patir una pneumònia, se li va practicar una ventilació mecànica per ajudar els seus pulmons a respirar, però la tècnica no va donar resultat i la seva situació va seguir empitjorant. “Els seus pulmons no funcionaven prou per mantenir-la amb vida”, ha explicat aquest divendres el doctor que va dirigir el trasllat, el pediatra Joan Balcells, especialitzat en cures intensives pediàtriques.

En aquests casos, molt excepcionals, l’últim recurs que s'aplica al pacient amb una crisi respiratòria d’aquest tipus és connectar-lo a una màquina ECMO: un sistema mecànic que substitueix les funcions del pulmó i del cor mentre els òrgans del pacient no són capaços de funcionar correctament. Però aquesta màquina només la tenen hospitals altament especialitzats com Vall d’Hebron.

Un trasllat que penjava d’un fil

Però a la Saray no se la podia traslladar sense aplicar aquesta tècnica durant el trasllat. “De manera que vam haver de coordinar-nos amb el SEM per anar a buscar-la fins allà amb una ambulància que permet connectar el pacient a una màquina d’ECMO i portar-la fins aquí”, ha relatat Balcells.

Un trajecte difícil en què en tot moment hi havia un pediatra que estava pendent de les constants vitals del pacient i en què es preveien escenaris alternatius i hospitals que hi havia de camí per si hi hagués alguna complicació. “Cal arribar allà el més ràpid possible, sedar i estabilitzar la nena perquè se la pugui connectar a la màquina”, comenta Balcells. “Això no es pot fer amb una ambulància qualsevol, és una ambulància especialitzada, que té més espai i que està més ben dotada de recursos. Perquè no et pots arriscar que falli el subministrament elèctric o de gasos, ja que durant el trajecte la pacient no respira pels seus pulmons sinó per la màquina. El monitoratge que se li fa per part dels metges que van a bord amb ella és absolut, minut a minut”, detalla Balcells.

Des que Vall d’Hebron va rebre l’avís fins que la Saray va estar instal·lada en un box de l'UCI de l’hospital català van passar unes 12 hores: tres hores per avisar el SEM i organitzar la logística, tres hores per anar fins allà, quatre hores a l’hospital de Tudela per estabilitzar la pacient i unes altres tres hores de trajecte de tornada. “Convé anar ràpid, per poder tenir la pacient a l’hospital el més aviat possible, ja que aquí la podem controlar millor”, afegeix Balcells. Finalment, la Saray es va mantenir estable al llarg dels 400 quilòmetres que separen Tudela de Barcelona. “Vam patir per la seva vida en tot moment, des que ens van avisar fins que la vam despertar després de dos mesos connectada a la màquina d’ECMO”, ha matisat Balcells.

Un trasllat que no estava previst

Tot i que el trasllat es va poder realitzar, el pediatra de Vall d’Hebron ha explicat que és un tràmit que no està organitzat pel sistema mèdic: “La coordinació per fer el trasllat no està establerta d’una manera formal. I aquesta és la principal dificultat de tot plegat”, diu el metge. A l’Estat només hi ha 13 centres mèdics que tinguin una unitat d’ECMO pediàtrica. I si un nen emmalalteix a una ciutat o municipi on no n’hi ha i en necessita una, cal traslladar-lo. Però dels 13 centres que tenen màquina ECMO només n’hi ha tres que siguin capaços d’assumir trasllats: l’Hospital Materno Infantil de Màlaga, el 12 d'Octubre de Madrid i Vall d’Hebron.

I els trasllats s’organitzen entre els metges que reben els casos, trucant-se entre ells, ja que no hi ha un sistema formal que ho gestioni. En el cas de la Saray, la metge que la va veure va trucar primer al 12 d'Octubre de Madrid però allà els van dir que no podien organitzar el trasllat. Després la doctora va trucar al doctor Balcells i el SEM i Vall d’Hebron se’n van encarregar. Però com recalca Balcells, aquest sistema no dona prou garanties. “I si la doctora no m’hagués trobat o jo no hagués estat treballant?”, explica. “Aquest trasllat no està previst. Ho fem perquè no podem no fer-ho”, ha afegit. Fins ara, s’han realitzat 60 trasllats d’aquest tipus a l’Estat, sis d’ells a Catalunya.

“És necessari que això estigui ben organitzat perquè estigui disponible per a tots els nens de l’Estat i hi hagi una equitat en l’accés a aquest recurs”, ha sentenciat Balcells, que ha assenyalat que la missió d’organitzar aquest sistema de trasllats correspondria a la direcció general de serveis comuns del Ministeri de Sanitat.

La Saray ja es recupera després de 101 dies a l’UCI

Després de 101 dies a l’UCI, ja fa tres setmanes que la Saray és a planta. “Al principi va ser tot molt difícil”, ha relatat la seva mare. “Quan vam anar a Tudela estava molt greu, no podien fer res més allà, havien de buscar un equip de Madrid o Barcelona per posar la màquina perquè pogués continuar amb vida. Si no apareixia la màquina no hi havia vida per a ella. Al final van trobar l’equip de Barcelona i la van recollir de matinada, la van connectar a la màquina i la van portar. Estava molt malament, es podia morir en el trasllat”, ha afegit.

Durant dos mesos, la Saray va estar connectada a l’ECMO, vivint gràcies a la respiració artificial, i els metges van estar provant diversos tractaments per revifar els seus pulmons, cosa que finalment van aconseguir. Ara ja fa dos mesos que la Saray respira amb els seus pulmons i que es recupera de tot plegat. “Des que li van treure la màquina està molt bé i es va recuperant. No tinc paraules, estic molt agraïda”, ha dit la seva mare, Dorey Mesquita. “S’està recuperant poc a poc. Encara es cansa una mica, però és normal perquè ha estat dos mesos al llit, sense menjar”. La Saray ha hagut de fer rehabilitació per poder tornar a menjar i a caminar, cosa que ha assolit, però encara no ha recuperat tota la mobilitat de la mà dreta. Ella no recorda res: només quan va entrar a l’hospital de Tudela. No recorda ni el primer dia que es va tornar a posar de peu, a les dues setmanes de treure-li la màquina. “Si tot va bé el dilluns podrem marxar”, ha dit la mare, que ha recordat que la seva filla no havia tingut mai cap problema de salut fins aquesta grip que va amenaçar la seva vida.