El 24 % dels joves té problemes psicològics recurrents després de la covid

L’empitjorament de la salut mental dels joves i adolescents i una tendència més elevada a manifestar problemes psicològics és una de les conseqüències més visibles de la pandèmia: el 24 % presenta problemes psicològics amb certa o molta freqüència, un percentatge que el 2021 era del 8,6 % i del 6,2 % el 2019. Són els resultats d’un estudi presentat aquest dijous i elaborat per la Fundació Pfizer i la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) a partir d’1.200 entrevistes realitzades entre febrer i març de forma telemàtica a joves d’entre 15 i 29 anys sobre els efectes que la pandèmia ha causat en les seues vides tant en els aspectes psicològics com en el possible impacte sobre el seu esdevenir vital. El 66,8 % dels entrevistats creï la covid-19 ha tingut un impacte negatiu en la seua salut mental, encara que també consideren que ha afectat negativament la seua capacitat econòmica (67,4 %) i el seu accés al món laboral (63 %).

La investigació "Joves en ple desenvolupament i crisi pandèmica. Com miren al futur" subratlla que abans de la pandèmia el 40 % dels joves mai no havia experimentat problemes psicològics o de salut mental, una xifra que actualment s’ha reduït fins el 30,8 %. Els investigadors incideixen que la pandèmia ha afectat en l’increment de joves que ha passat a patir aquest tipus de trastorns però a més adverteixen que s’han "feminitzat" encara més els problemes de salut mental. Són elles les que manifesten en gran manera experimentar problemes mentals: una de cada tres admet tenir-los freqüentment davant el 16,3 % d’ells. L’aparició de pensaments negatius és l’indicador psicològic que més empitjora: més de la meitat (58,3 % de dones i 49,6 % homes) reconeix que s’han agreujat; un de cada tres joves creu que res no té solució, que tot anirà a pitjor i se sent un fracassat, i un de cada quatre considera que és una càrrega per als altres i que la vida és una càrrega inútil.

La directora tècnica de la FAD, Eulalia Alemany, ha posat èmfasi que la pandèmia ha accentuat la bretxa de gènere en els problemes de salut mental, la qual cosa ha atribuït que la crisi sanitària va generar un estrès molt alt i una ansietat en els qui cuiden, "una responsabilitat que recau en mans de les dones". El perfil dels qui pateixen en gran manera afeccions mentals, a més de ser femení majoritàriament, és el dels joves de més edat (25-29 anys), de classes baixes i mitjanes baixes i que estan a l’atur.

Gairebé 4 de cada 10 joves assumeix que el seu estat d’ànim ha anat a pitjor com a conseqüència de la pandèmia, la qual cosa també és més agut entre les dones: la meitat declara que el seu estat d’ànim ha empitjorat, la qual cosa només passa entre el 30 % de nois. La població jove s’enfronta a un context difícil: els problemes més importants "segons la seua pròpia opinió" són els salaris baixos, la precarietat laboral i la dificultat per a l’emancipació (per a 3 de cada 10), seguits molt de prop per l’atur i la falta de confiança que té la societat cap als joves. Hi ha un pessimisme juvenil bastant ampli: per al 26,6 % la situació del país anirà a pitjor; el 18,6 % creu que la seua situació personal empitjorarà i gairebé la meitat pensa que s’agreujaran les diferències socials, es perdran algunes llibertats individuals i disminuiran les oportunitats de futur.

Malgrat això, la investigació detecta "certa reducció" del pessimisme respecte a les percepcions de 2020. Així, el 56,2 % dels joves que asseguren que la pandèmia els ha canviat bastant o molt, consideren que els canvis han estat per bé i que han sortit millors de l’experiència. Busquen suport en el seu cercle més proper, de manera que família i amistats són "un ancoratge afectiu fonamental" en les seues vides, i es queixen del tractament i la imatge social de la joventut, especialment en els mitjans, que s’ha estès en aquest període, apunta l’estudi.