SEGRE

Un estudi identifica una nova diana terapèutica contra el càncer de pulmó més freqüent

La recerca de la UB i el Clínic determina el paper d'una proteïna en la progressió tumoral i obre la porta a dissenyar nous tractaments

D'esquerra a dreta: Marselina Arshakyan, Elba Marín (davant), Paula Duch, Cristina Teixidó, Noemí Reguart, Rafael Ikemori, Jordi Alcaraz, Marta Gabasa i Natalia Díaz.

D'esquerra a dreta: Marselina Arshakyan, Elba Marín (davant), Paula Duch, Cristina Teixidó, Noemí Reguart, Rafael Ikemori, Jordi Alcaraz, Marta Gabasa i Natalia Díaz.Universitat de Barcelona

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un estudi de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic ha identificat una nova diana terapèutica contra el càncer de pulmó més freqüent. La recerca determina que la proteïna TIMP-1 està implicada en la progressió de l'adenocarcinoma de pulmó. Es tracta d'un biomarcador que ja estava associat a un mal pronòstic en diversos tipus de càncer, però no se'n coneixia la funció en el procés tumoral. L'estudi ha estat liderat pel professor de la Facultat de Medicina de la UB i investigador de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Jordi Alcaraz. Els resultats, publicats a la revista 'Matrix Biology', obren la porta al disseny de nous tractaments contra la malaltia.

Paula Duch, investigadora de la UB i primera autora de l'article, destaca que el treball és rellevant perquè identifica una diana terapèutica per a aquells pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita del subtipus adenocarcinoma, que és el tipus de càncer de pulmó més freqüent. També assenyala que en les últimes dècades la recerca en càncer s'ha dirigit a tenir tractaments cada cop més específics per a cada tipus de tumor i pacient, fet que ha permès millorar el pronòstic. En el treball, també hi han participat investigadors de l'Hospital Clínic; l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES); l'Institut de Recerca Sanitària San Carlos (IdISSC) i la Clínica Mayo, dels Estats Units. El treball ha rebut finançament de l'Agència Espanyola de Recerca i de la Fundació Privada Cellex.

Una col·lecció única a l'Estat de fibroblasts

El TIMP-1 és una proteïna secretada de manera anòmala pels fibroblasts, un tipus de cèl·lules no malignes que acompanyen les cèl·lules canceroses i que són el principal component del que s'anomena microambient tumoral. Per entendre la funció del TIMP-1 en aquest procés, els investigadors han fet servir una col·lecció única a l'estat espanyol de fibroblasts derivats de pacients amb càncer de pulmó de l'Hospital Clínic. En concret, van fer assajos amb cultius cel·lulars in vitro i amb ratolins (in vivo) centrats en el càncer de pulmó de cèl·lules no petites, que representa fins al 85 % dels càncers de pulmó i que se subdivideix en dos subtipus: l'adenocarcinoma i el carcinoma de cèl·lules escamoses.

Interacció protumoral amb el receptor CD63

Els resultats van demostrar, en primer lloc, que els nivells elevats de TIMP-1 en càncer de pulmó es deuen al fet que els fibroblasts secreten "nivells patològics" d'aquesta proteïna. També van detectar que el TIMP-1 provinent dels fibroblasts causa un augment de la proliferació i invasió tumoral quan interactua amb el receptor CD63 de les cèl·lules canceroses. Alcaraz, que també és investigador del CIBERES, indica que, finalment, van comprovar que aquest eix protumoral format per la interacció entre el TIMP-1 i el CD63 "es dona només en el subtipus d'adenocarcinoma i no en el carcinoma de cèl·lules escamoses".

Nova estratègia terapèutica

Aquests resultats poden facilitar el desenvolupament de noves teràpies dirigides contra aquesta interacció patològica. "Saber que els pacients amb adenocarcinoma tenen uns fibroblasts hiperactius que secreten el TIMP-1 de manera excessiva ens permet plantejar l'ús de teràpies que n'impedeixin la secreció", explica Duch. L'estudi també obre una via per "atacar" aquest eix protumoral mitjançant fàrmacs antifibròtics, desenvolupats per inhibir les funcions patològiques d'aquestes cèl·lules. "La idea seria investigar, d'una banda, si els fàrmacs antifibròtics són capaços d'inhibir la secreció anòmala del TIMP-1 i, de l'altra, si aquesta inhibició redueix la progressió dels tumors d'adenocarcinoma", apunta la investigadora.

"A llarg termini, si aquesta aproximació funcionés, es podria plantejar l'ús d'aquests fàrmacs antifibròtics combinat amb teràpies anticancerígenes, com ara la immunoteràpia, que ataquessin altres aspectes del tumor", afegeix.

Implicacions en altres tipus de càncer

Aquests resultats podrien traslladar-se a altres càncers, ja que la proteïna TIMP-1 també està extensament descrita com a biomarcador de mala prognosi en molts tipus de tumors sòlids. "En altres tumors altament fibròtics amb nivells elevats de TIMP-1 i del seu receptor, el CD63, és probable que aquest eix també tingui un paper protumoral important", conclou Duch.

tracking