El Tribunal General de la UE rebaixa a 4.125 milions d'euros la multa a Google pel cas Android

El Tribunal General de la Unió Europea va estimar aquest dimecres parcialment el recurs de Google contra la Comissió Europea i va reduir a 4.125 milions d’euros la multa que Brussel·les li va imposar el 2018 per pràctiques restrictives a la competència. La multa inicial era de 4.343 milions d’euros en considerar que va aplicar restriccions il·legals als fabricants de dispositius que utilitzen el seu sistema operatiu Android per consolidar la seua posició dominant. La sentència es pot recórrer encara davant de la instància superior, el Tribunal de Justícia de la UE.

La Comissió Europea va multar a Google, en primer lloc, per obligar als fabricants de dispositius Android a instal·lar el cercador Google Search i el navegador Google Chrome a canvi de cedir-los la llicència de la Play Store, la botiga d’aplicacions mòbils de la companyia. En segon lloc, per impedir que les empreses que volien vendre telèfons mòbils i tauletes amb aplicacions de Google poguessin instal·lar versions alternatives del sistema operatiu als dispositius mòbils, les conegudes com a "bifurcacions d’Android". I, finalment, per supeditar una part dels ingressos publicitaris de Google als fabricants i als operadors de xarxes mòbils que aquests no instal·lessin cap altre cercador alternatiu a Google Search.

En la seua sentència d’aquest dimecres, el TGUE va acceptar els arguments de l’Executiu comunitari que l’obligació d’instal·lar Google Search i Google Chrome podia suscitar un "biaix de statu quo", per la "propensió dels usuaris" a utilitzar les aplicacions ja instal·lades als seus telèfons mòbils i tauletes, "sense que aquest avantatge pugui compensar-se pels competidors de Google". "Cap de les crítiques formulades per Google no desvirtua l’anàlisi exposada per la Comissió sobre aquest punt", va assenyalar el tribunal amb seu a Luxemburg.

Els jutges també van afirmar que "la Comissió podia considerar fundadament" que la supeditació dels ingressos publicitaris a què no s’instal·lessin aplicacions de la competència "constituïen acords d’exclusivitat". No obstant, la sentència va desestimar els arguments que va donar Brussel·les per considerar que aquests acords eren "abusius", de tal manera que Google tenia capacitat per restringir la competència pels mèrits dels seus competidors.

D’una banda, el TGUE va assenyalar que la constatació de Brussel·les que tals pactes afectaven "una part significativa dels mercats nacionals de serveis de recerca general", "no queda corroborada pels elements exposats per la Comissió". Per un altre, va observar "diversos errors de raonament" de la Comissió en la denominada prova del "competidor igual d’eficaç", que avalua les possibilitats que hagués tingut una empresa rival de Google per competir en els serveis de recerca si la seua aplicació s’hagués instal·lat als dispositius.

Aquests errors d’avaluació en l’estimació que la Comissió va fer sobre els costos atribuïbles a tal competidor, sobre la valoració de la seua capacitat per aconseguir la preinstalació" de la seua aplicació, i sobre l’estimació dels ingressos que podien obtenir-se en funció de l’antiguitat dels dispositius mòbils en circulació. El TGUE va considerar també que les restriccions de Google a la venda de dispositius mòbils amb sistemes d’Android alternatius va permetre reforçar la seua posició dominant als mercats de serveis de recerca van constituir un fre a la innovació, limitant les ofertes disponibles per als usuaris. A més, la cort va desestimar l’argument de Google sobre la capacitat d’Apple o Blackberry per competir d’igual a igual, ja que, segons el tribunal, els seus sistemes operatius "no formen parteix del mateix mercat" perquè els fabricants no poden obtenir les llicències dels software, com sí passa amb el codi font obert d’Android. Finalment, el TGUE va desestimar els arguments de Google sobre la suposada vulneració del dret a la defensa.