Aquestes són les enrabiades de Carles III, el primer problema d'imatge pel nou rei

La pressió a què està sotmès el rei Carles III, que en la mateixa setmana ha perdut la seua mare i ha ascendit al tron després de dècades espera, ha començat a passar-li factura en alguns actes públics, en els quals s’ha mostrat irritat per petits detalls del protocol.

Les xarxes socials cremen amb un vídeo en el qual el monarca, de 73 anys, perd la paciència quan està firmant el llibre de visites del castell d’Hillsborough, seu oficial del Govern d’Irlanda del Nord. "Per Déu, odio aquesta ploma", etziba Carles III, després de tacar-se la mà de tinta.

El monarca s’aixeca de la taula i, visiblement irat, continua expressant la seua frustració: "No puc suportar aquesta maleïda cosa! (...) Ho fan cada punyetera vegada!", es queixa mentre es neteja amb un mocador.

L’enuig de Carles III havia començat uns segons abans, quan s’adona que ha firmat amb una data equivocada. Exasperat, el monarca abandona la sala sense esperar Camila, reina consort, que encara ha d’estampar la seua rúbrica al document.

La personalitat del rei sota la lupa

Aquest no és el primer contratemps que pateix Carles III amb objectes de papereria en els primers sis dies del seu regnat. En la cerimònia en la qual se li va proclamar oficialment sobirà, sota l’atenta mirada de diversos exprimers ministres britànics i la cúpula de l’Estat, el primogènit d’Isabel II va perdre la fermesa amb un tinter mal col·locat.

El seu impacient gest perquè un ajudant desplacés amb prestesa l’objecte que li impedia de firmar amb comoditat va donar també la volta al món i va disparar les primeres especulacions sobre la personalitat del nou rei.

També està sent sotmesa a l’escrutini dels mitjans britànics la seua decisió de prescindir del centenar d’empleats que treballaven en la seua residència oficial com a hereu, Clarence House, una vegada convertit en rei, alguns dels quals seran recol·locats en altres llocs.

Han resultat inevitables les comparacions amb la seua mare, Isabel II, que durant les seues set dècades al tron va mantenir la imatge d’una sobirana discreta, diplomàtica i aliena a les polèmiques personals.

El seu primogènit, en canvi, ha protagonitzat durant la seua etapa com a príncep de Gal·les nombroses controvèrsies i s’ha immiscit en assumptes polítics dels quals la fins ara regna es mantenia sempre allunyada.

Les especulacions sobre algunes de les seues ingerències es van confirmar el 2015, quan el Tribunal Suprem va ordenar fer públics una sèrie de documents, batejats per la premsa com les cartes de l’"aranya negra", que l’ara rei va enviar durant anys a ministres i alts càrrecs del Govern per pressionar en favor de certs interessos polítics.

El llavors hereu al tron abandonava en aquests textos la tradicional neutralitat de la monarquia i expressava les seues preocupacions en assumptes agrícoles -entre les propietats que controla es compten nombroses granges i explotacions-, lleis sobre modificació genètica, l'escalfament global, qüestions socials, així com sobre planificació urbana i arquitectura. 

Bona sintonia a Irlanda del Nord i Escòcia 

Malgrat els fiascos de protocol que ha protagonitzat en aquests últims dies, Carles III ha mostrat bona sintonia amb els líders polítics d’Escòcia i Irlanda del Nord en les seues primeres visites com a monarca a ambdues nacions britàniques.

En el Parlament autònom d’Edimburg, va rebre una càlida benvinguda per part de la ministra principal, la independentista Nicola Sturgeon. "Sa Majestat, estem preparats per donar-li suport, mentre vostè segueix endavant amb la seua vida de servei," va declarar la líder del Partido Nacional Escocés (SNP), que va enaltir la figura d’Isabel II, a la qual es va referir com la "reina dels escocesos".

El viatge a Belfast també va ser plàcid, malgrat que en l’ambient sobrevolava el record de l’assassinat per l’IRA el 1979 de Luis Mountbatten, besoncle i mentor de Carles III.

El nou rei, que va visitar el 2015 el lloc d’aquesta mort i va llançar llavors un missatge de reconciliació per "curar ferides", va mantenir dimarts converses afables amb els representants del Sinn Féin, antic braç polític de l’ara inactiu IRA i principal partit nord-irlandès des de les eleccions de maig. Ells, per la seua part, li van transmetre condolences per la mort de la seua mare.

Un dels moments més comentats de la visita va ser una xarrada amb el dirigent republicà Alex Maskey. "Són vostès ara el principal partit, veritat", comenta el rei, a la qual cosa Maskey respon, amb certa complicitat: No "li vagi a dir això vostè ara a Jeffrey", amb referència a Jeffrey Donaldson, líder unionista, que observava amb cara de circumstàncies a poca distància.