Canviar l'alimentació animal ajudaria a alimentar a 1.000 milions persones

Mentre milions de persones a tot el món estan afectades per fam o malnutrició, la producció de pinsos per al bestiar i les piscifactories absorbeix i esgota uns recursos naturals -i limitats- que podrien alimentar mil milions de persones. Aquesta és la principal conclusió d’una investigació de la Universitat d’Aalto, a Finlàndia, publicada aquest dilluns a Nature Food, que assegura que ajustant l’alimentació del bestiar i els peixos, es podria mantenir la producció i, alhora, posar més aliments a disposició de les persones.

Aquests canvis, relativament senzills, augmentarien significativament el subministrament mundial d’aliments, proporcionant calories per a fins un 13% més de persones sense haver de fer servir més recursos naturals o fer grans canvis en la dieta, afirmen els autors. En l’actualitat, prop d’un terç de la producció de cereals i una quarta part de les captures de pesca es dediquen a l’alimentació animal.

Però i si es poguessin utilitzar els residus de les collites i els subproductes alimentaris a la producció ramadera i aqüícola?. Es podria alliberar material per alimentar les persones?. Els autors diuen que sí. El bestiar i els peixos de piscifactoria podrien alimentar-se -per exemple- amb subproductes del sistema alimentari, com la polpa de la remolatxa sucrera o dels cítrics, els subproductes del peix i del bestiar o fins i tot els residus dels cultius, en lloc de materials aptes per a l’ús humà. Només amb això, fins al 10-26% de la producció total de cereals i 17 milions de tones de peix (a prop de l’11% del subministrament actual de productes del mar) podrien redirigir-se de l’alimentació animal a la humana.

Depenent de l’escenari precís, els guanys en el subministrament d’aliments serien del 6-13% en termes de contingut calòric i del 9-15% en termes de contingut proteic, calculen els autors. "Pot ser que no sembli molt, però es tracta d’aliments per a uns mil milions de persones", explica Vilma Sandström, primera autora de l’estudi. Aquests resultats van en la línia amb una investigació anterior de la Universitat d’Aalto sobre el malbaratament d’aliments que es perden a la cadena de subministrament, des de la producció, el transport i l’emmagatzemament fins els residus dels consumidors.

Aquest estudi demostrava que reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments a la meitat augmentaria el subministrament d’aliments en un 12% aproximadament. "Si es combinen amb l’ús de subproductes com penso, s’obtindria una quarta part més d’aliments", afirmen els autors. Alguns dels canvis, com alimentar el bestiar amb residus de collites, provocarien un descens de la productivitat ramadera, però els investigadors ho van tenir en compte en la seua anàlisi.

Un altre problema és que els aliments comestibles per a l’ésser humà que s’utilitzen actualment a la producció ramadera i l’aqüicultura són diferents dels aliments a què la gent està acostumada. Per exemple, en les indústries de pinsos s’utilitza una varietat diferent de panís i alguns dels grans són de menor qualitat, mentre que els peixos utilitzats a la producció de farina de peix tendeixen a ser peixos petits i ossats que actualment no són populars entre els consumidors. Tanmateix, la superació d’aquests obstacles podria donar lloc a guanys substancials, conclou el líder de l’estudi, Matti Kummu.