Quan comença la tardor del 2022?
Fulles caigudes en un carrer de Lleida.
En meteorologia, la tardor comença l’1 de setembre, tanmateix, l’equinocci de setembre dona pas a la tardor astronòmica a l’hemisferi nord, i a la primavera al sud. La tardor de 2022 a l’hemisferi nord començarà aquest divendres, 23 de setembre, a les 01.04 UTC, segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l’hivern.
L’inici de la tardor a l’hemisferi nord està definit per l’instant en què la Terra passa pel punt de la seua òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en què això succeeix la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. A aquesta circumstància se l'anomena també equinocci de tardor. En el moment en què la tardor comença en l’hemisferi nord, en l’hemisferi sud comença la primavera.
El cel després de la posta de Sol al començament de la tardor tindrà Júpiter i Saturn com a únics planetes visibles. A partir de desembre faran la seua aparició al cel Mart per l’est i Venus i Mercuri per l’oest, per la qual cosa l’estació acabarà amb cinc planetes visibles al capvespre. Les matinades de la tardor, per la seua part, començaran l’estació amb Venus, Júpiter i Mart visibles, però els dos primers desapareixeran aviat en la brillantor de l’alba. Mercuri farà una breu aparició durant l’octubre, i Mart deixarà de veure’s a mitjans de desembre, deixant sense planetes el cel de l’alba al final de l’estació.
Quant a les estrelles i constel·lacions visibles al capvespre a la tardor, destacarà el triangle d’estiu, format per Deneb en el Cigne, Horta en Lira i Altair en l’Àguila, que continuarà sent visible durant la primera part de l’estació, encara que gradualment a menor altura|alçària sobre l’horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l’est les constel·lacions de Pegaso, Andròmeda i Perseu, i al final de l’estació apareixeran les constel·lacions de Tauro i Orió, que assoliran la seua màxima esplendor durant les nits d’hivern.
UN Eclipsi DE SOL I UN ALTRE DE LLUNA
Durant la tardor de 2022 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna. L’eclipsi de Sol succeirà el 25 d’octubre i serà de tipus parcial. Serà visible a Europa, nord-est de l’Àfrica i oest d’Àsia. A Espanya, serà visible al nord-est penisular i les illes Balears, però amb magnituds molt baixes (entorn de 0,1 i menors). L’eclipsi de Lluna succeirà el 8 de novembre, serà de tipus total, i serà visible a Àsia, Austràlia i Amèrica. No es veurà a Espanya.
Altres fenòmens d’interès astronòmic durant la tardor de 2022 seran les pluges de meteors de les dracónidas, el màxim de les quals s’espera cap a 8 d’octubre, les leònides, amb màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 9 d’octubre, el 8 de novembre i el 8 de desembre.
L’inici de la tardor pot donar-se, a tot estirar, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s’iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003. Les variacions d’un any a l’altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de traspàs, d’altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. L’inici de la tardor és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt al matí més d’un minut després que el dia anterior, i a la tarda es posa més d’un minut abans. Com a conseqüència, a l’inici de la tardor, el temps en què el Sol és per sobre de l’horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.
