Un estudi revela que l'èxit no recau en les persones amb més talent, sinó en les més afortunades
Una investigació guardonada amb l’IG Nobel mostra que les persones amb més sort i no les més intel·ligents són els qui acaben assolint els cims més alts.
Un estudi revela que l'èxit no recau en les persones amb més talent, sinó en les més afortunades.
Treballar dur per aconseguir grans èxits és un mite. És la tesi que defensen els italians Alessandro Pluchino, Andrea Rapisarda i Alessio Biondo. "El nostre model mostra que si bé és cert que es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida, gairebé mai les persones més talentoses no assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats," conclouen els guanyadors de l’IG Nobel de Economia pel seu estudi publicat a la revista Advances in Complex Systems. Els premis IG Nobel són l’antítesi dels Nobels i premien les investigacions més extravagants des del 1991.
"Les cultures occidentals són altament competitives i el seu paradigma meritocràtic es basa en qualitats personals com el talent, la intel·ligència, les habilitats, l’astúcia, l’esforç, la voluntat, el treball|feina dur o l’assumpció de riscos". Així comencen el seu estudi Pluchino, Rapisarda i Biondo, que sospiten que "hi ha un ingredient ocult entre els bastidors" de la meritocràcia. Aquest "ingredient ocult" no és cap altre que l’aleatorietat, la sort o la fortuna.
El seu model, que és capaç de quantificar el paper del talent i la sort en l’èxit d’una persona, mostra que l’atzar exerceix un paper clau en la consecució dels èxits individuals. Les simulacions que han realitzat demostren que el talent no només segueix una distribució gaussiana, que és aquella que permet inferir la probabilitat que es presenti un determinat valor. L’èxit de l’individu també es guia per la llei de Parot, ja que els més talentosos mai no solen ser els que més èxit acaben tenint.
Encara que el cert és que només amb sort no s’arriba a cap costat. "Es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida. Gairebé mai les persones més talentoses no assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats", ha dit Biondo a la gala dels premis IG Nobel 2022 que s’ha celebrat en format virtual.
Tot i així, les persones amb "un talent comú al de la mitjana" superen aquells amb més talents, però que no compten amb la 'vareta' de la fortuna. A més, la investigació premiada dona llum sobre l’eficàcia a l’hora d’avaluar el mèrit en funció del nivell d’èxit assolit. També subratllen els riscos d’optar per distribuir honors a aquelles persones que, al cap i a la fi, podrien haver tingut simplement més sort que d’altres.
De fet, reconèixer amb mèrits els que acaben tenint èxit és "un autèntic error", segons els investigadors. Ja que es tracta d’una manera que en realitat desincentiva els més talentosos però no tan exitosos. Aquest error que cometem es denomina "meritocràcia ingènua", ja que no concedeix honors a les persones més competents en subestimar el paper de l’atzar entre els factors determinants de l’èxit. En aquest sentit, els autors recomanen que es desenvolupin "estratègies capaces de contrarestar el paper impredictible de la sort". D’aquesta manera, s’aconsegueixen "donar més oportunitats i recursos als més talentosos, un propòsit que hauria de ser l’objectiu principal d’un enfocament veritablement meritocràtic".
LA RESTA DE GUARDONATS AMB ELS PREMIS IG NOBEL
Aquests són els Premis IG Nobel 2022, amb els equips que han desenvolupat els treballs en cada matèria i el tipus de projecte realitzat:
- Pau: Junhui Wu, Szabolcs Számadó, Pat Barclay, Bianca Beersma, Terence Dores Cruz, Sergio Lo Iacono, Annika Nieper, Kim Peters, Wojtek Przepiorka, Leo Tiokhin i Paul Van Lange, per desenvolupar un algoritme per ajudar als tafaners a decidir quan dir la veritat i quan mentir.
- Medicina: Marcin Jasiński, Martyna Maciejewska, Anna Brodziak, Michał Górka, Kamila Skwierawska, Wiesław Jędrzejczak, Agnieszka Tomaszewska, Grzegorz Basak i Emilian Snarski, per demostrar que quan els pacients se sotmeten a algunes formes de quimioteràpia tòxica, pateixen menys efectes secundaris perjudicials quan el gelat substitueix a un component tradicional del procediment.
- Física: Frank Fish, Zhi-Ming Yuan, Minglu Chen, Laibing Jia, Chunyan Ji i Atilla Incecik, per intentar comprendre com els aneguets aconsegueixen nadar en formació.
- Literatura: Eric Martínez, Francis Mollica i Edward Gibson, per analitzar què fa que els documents legals siguin innecessàriament difícils d’entendre.
- Cardiologia aplicada: Eliska Prochazkova, Elio Sjak-Shie, Friederike Behrens, Daniel Lindh i Mariska Kret, per buscar i trobar proves que quan les noves parelles es troben per primera vegada, i se senten atretes l’una per l’altra, els seus ritmes cardíacs se sincronitzen.
- Biologia: Solimary García-Hernández i Glauc Machado, per estudiar si el restrenyiment afecta les perspectives d’aparellament dels escorpins i com ho fa.
- Enginyeria: Gen Matsuzaki, Kazuo Ohuchi, Masaru Uehara, Yoshiyuki Ueno i Goro Imura, per intentar descobrir la manera més eficaç d’utilitzar els dits en girar un pom.
- Història de l’art: Peter de Smet i Nicholas Hellmuth, pel seu estudi «Una aproximació multidisciplinària a les escenes d’ènema ritual en l’antiga ceràmica maia». El 1986, juntament amb l’antropòleg Nicholas Hellmuth, De Smet va comprovar que els ènemes representats en els dibuixos maies clàssics bé podrien haver estat utilitzats per a l’aplicació de drogues que alteren la ment.
- Enginyeria de la seguretat: Magnus Gens, pel desenvolupament d’un maniquí de proves de xoc per a ants.
