Troben una nova estratègia de teràpia gènica per a l'obesitat i la diabetis tipus 2
Es tracta d’un estudi desenvolupat pel CIBER i la UAB
L'equip de l'àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM).
Un estudi desenvolupat per un equip de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat una nova estratègia de teràpia gènica centrada en augmentar els nivells circulants d’una proteïna capaç d’induir termogènesi (procés de producció de calor en l’organisme) i incrementar així la despesa d’energia corporal podria obrir una via nova per al tractament de l’obesitat, la resistència a la insulina i la diabetis tipus 2.
La diabetis tipus 2 (DM2) s’ha convertit en un important problema de salut a causa de la seua prevalença alarmantment creixent a tot el món i existeix una necessitat urgent de nous enfocaments terapèutics per prevenir i revertir aquesta epidèmia. Atesa la forta associació entre la diabetis tipus 2, la resistència a la insulina i l’obesitat, actuar sobre aquesta última és essencial en la prevenció de la DM2. L’obesitat resulta en gran manera d’un desequilibri sostingut entre la ingesta i la despesa d’energia.
Per tant, els enfocaments terapèutics dirigits a la taxa metabòlica poden contrarestar l’augment de pes corporal i la resistència a la insulina. En aquest camí, aquest grup d’investigació del CIBERDEM i la UAB ha proposat, en l’estudi publicat a la revista 'Molecular Therapy - Methods & Clinical Development', una nova estratègia de teràpia gènica dirigida a incrementar la despesa d’energia corporal, centrant-se per a això en el potencial de la proteïna morfogénica òssia 7 (BMP7), amb coneguda capacitat per augmentar la termogènesi a través de l’activació del teixit adipós marró.
El teixit adipós no només serveix com a reservori d’energia. Els adipòcits blancs són capaços de produir i alliberar a la sang substàncies bioactives conegudes com a adipocitoquines, amb una important funció reguladora del metabolisme. Quan s’acumula massa greix en els adipòcits, la producció d’adipocitoquinas es desregula, com a conseqüència, augmenten els processos inflamatoris i la resistència a la insulina, que són el detonant de diverses patologies, com la DM2. Al contrari, el teixit adipós marró permet "cremar" el greix emmagatzemat, dissipant l’energia com a calor.
"L’augment de la despesa d’energia, a través de la termogènesi mediada pel teixit adipós marró i/o l’enfosquiment del teixit adipós blanc subcutani, s’ha associat amb primesa i una millor sensibilitat a la insulina. En aquest sentit, BMP7 promou l’activació de la termogènesi, proporcionant una potencial arma terapèutica davant l’obesitat i la resistència a la insulina", ha explicat la cap de grup del CIBERDEM a la Universitat Autònoma de Barcelona i una de les coordinadores d’aquest estudi, Fátima Bosch.
Així mateix, una de les autores principals d’aquest treball, Estefanía Casaña, ha comentat que l’administració de BMP7 recombinant a ratolins alimentats amb una dieta sana o rica en greixos ja havia demostrat augmentar la despesa d’energia de tot el cos, millorar la sensibilitat a la insulina i revertir l’obesitat. No obstant, puntualitza, aquests tractaments fan necessària l’administració periòdica de la proteïna BMP7, la qual cosa podria comprometre el compliment del tractament per part dels pacients.
Per això, el desafiament per a aquest equip es va centrar a buscar una nova estratègia a partir de les possibilitats que ofereix la teràpia gènica (la transferència de material genètic en un teixit o cèl·lula, mitjançant l’ús d’un vector), que permeti fer el tractament efectiu a llarg termini, aprofitant l’efecte de BMP7, sense necessitat d’una administració periòdica de la proteïna. Així, aquest grup va plantejar que la teràpia gènica mediada per vectors virals adenoasociados (AAV) ofereix la possibilitat d’un tractament únic que conduiria a la producció sostinguda de BMP7 durant períodes prolongats amb baixa toxicitat i immunogenicitat. "Per aconseguir una producció sostinguda de BMP7 i aconseguir els seus efectes beneficiosos a llarg termini, l’ús de vectors virals adenoasociados (AAV) és una eina molt valuosa", ha subratllat Casaña.
Per tant, amb l’estudi s’ha demostrat que després d’una sola administració amb vectors AAV-BMP7 dirigits al fetge, els nivells circulants d’aquest factor augmentaven. "Aquest augment en la concentració de BMP7 en ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos i en ratolins obesos va permetre induir el browning del teixit adipós blanc (conversió en teixit adipós blanc en marró) i l’activació termogènica del teixit adipós marró. A més, es va millorar la despesa d’energia i va revertir la hipertròfia del teixit adipós, l’esteatosi hepàtica i la inflamació del fetge i del teixit adipós, la qual cosa finalment va resultar en la normalització del pes corporal i la resistència a la insulina," ha conclòs la també investigadora del CIBERDEM i la UAB que ha participat en l’estudi, Sylvie Franckhauser.
