Acte de reparació a lleidatans represaliats pel franquisme diumenge a la Seu Vella

La Seu Vella acollirà diumenge que ve el primer acte de reparació jurídica a víctimes del franquisme a Lleida. En total, s’entregaran vuitanta-tres documents a persones que van patir judicis sumaríssims durant la dictadura, la majoria dels quals en els anys posteriors a la Guerra Civil. A l’acte assistiran 66 famílies de represaliats de tota la província, així com dos persones que van ser jutjades, i que rebran un document de mans de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.

Així ho va explicar ahir la tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, que va explicar que el document parteix de la llei 22/2017 de reparació jurídica de les víctimes i que declara nul·les les sentències dels tribunals franquistes que van actuar entre els anys 1938 i 1978.Castro va remarcar que es tracta del primer acte de reparació que es fa a Lleida i va destacar que se celebrarà a la nau central de la Seu Vella, com a símbol de la ciutat i de la voluntat de recuperar la memòria, ja que va acollir un camp de concentració de la dictadura. A l’acte de diumenge assistiran famílies de tota la província, algunes amb fins a quatre familiars que van ser depurats i fins i tot matrimonis. Algunes famílies s’han posat en contacte amb la Paeria després de divulgar la preparació d’aquest acte, però la majoria podran ser-hi diumenge gràcies al treball d’investigació que han portat a terme els tècnics de Memòria Democràtica del consistori.L’acte de reparació jurídica és el més important de les activitats preparades per la Paeria fins a finals d’any en memòria històrica.

S’hi inclouen debats, amb el primer celebrat ahir a la tarda sobre la lluita contra els maquis, i altres que tractaran sobre les fosses, la policia franquista i la violència política durant la Transició. Així mateix, es faran dos itineraris sobre la Lleida maçònica i els vestigis de la Guerra Civil a l’aeròdrom d’Alfés i un acte en record del poeta Gabriel Ferrater en el centenari del seu naixement.Així mateix, tot i que encara no hi ha data tancada, la Paeria té previst canviar la placa instal·lada al cementiri de Lleida en record als deportats als camps nazis, per corregir errors que s’han detectat i afegir-hi una desena de noms. També s’espera l’arribada d’una desena de llambordes Stolperstein a veïns de la capital del Segrià víctimes de la barbàrie nazi.

Conferència sobre la lluita contra els maquis després de la Guerra Civil

La sala Jaume Magre va acollir ahir el primer debat de memòria a càrrec d’Arnau Fernán, amb una conferència sobre la lluita contra els maquis una vegada finalitzada la Guerra Civil. El pròxim 11 d’octubre, la historiadora Queralt Solé tractarà sobre les fosses i, concretament, el trasllat de diversos cossos des del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos.