Un estudi apunta claus per comunicar-se millor amb malalts d'Alzheimer
Els pacients comprenen més bé els missatges ben marcats i amb entonació dinàmica
Emma Rodero, a l'esquerra de la imatge, amb una de les participants a l'estudi.
L'entonació, l'accentuació o l'emoció són clau per comunicar-se millor amb persones amb Alzheimer. Així ho apunten els resultats d'un estudi dirigit per la UPF que s'han fet públics aquest dimecres coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer. Concretament, la investigació s'ha centrat a analitzar si els pacients d'Alzheimer són sensibles a les variacions prosòdiques –com el to o l'accent– dels missatges que reben. Bàsicament, els resultats indiquen que les persones amb Alzheimer presten més atenció i comprenen millor els missatges ben marcats, amb una entonació dinàmica i variada, accentuació forta i hiperarticulació de les paraules. Alhora, també van rebre millor els missatges transmesos de manera afectuosa, una velocitat i intensitat mitjanes i amb un to mitjà-greu. "L'entonació, l'accentuació i l'emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives", assegura Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la UPF i directora del Media Psychology Lab-UPF.
A l'extrem contrari, les estratègies menys efectives van ser una parla paternalista, l'entonació monòtona, no marcar les paraules, no articular correctament, la veu tensa, la intensitat alta, la velocitat ràpida i el to agut.
L'estudi ha estat realitzat per la UPF (entitat responsable), juntament amb la Universitat de Salamanca (USAL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència en Innovació i la col·laboració del Centre de Referència Estatal d'Atenció a Persones amb Malaltia d'Alzheimer i Altres Demències (CRE Alzheimer) de Salamanca, l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Salamanca (AFA Salamanca ) i la Fundació Pasqual Maragall.
L'estudi ha enquestat 252 cuidadors de pacients d'Alzheimer (professionals i familiars) i ha comptat amb un experiment en què han participat 60 persones (30 amb Alzheimer –grup experimental– i 30 sense aquesta demència –grup de control–). "Com és lògic, les persones amb Alzheimer van comprendre pitjor els missatges i el seu temps de reacció va ser més gran que els participants sense aquesta demència quan van rebre missatges amb estratègies menys efectives, com una entonació monòtona o no articular correctament".
