Aquestes són les espècies invasores exòtiques que a simple vista no ho semblen

La caça, la pesca, o el comerç d’animals de companyia són les principals causes que amplien el llistat d’espècies exòtiques invasores (EEI) i fan que la seua identificació sigui difícil perquè majoritàriament són desconegudes i molts dels seus impactes són només locals. Theo Oberhuber, coordinadora de projectes d’Ecologistes en Acció, ha manifestat a Efe que "s’han introduït moltes espècies de peixos i crustacis per interès de caçar-los i dels que ara hi ha una activitat econòmica important al seu voltant".

Entre aquestes espècies, Oberhuber ha destacat el silur, la carpa, la gambusia o el cranc de riu americà, que ha arribat a desplaçar i substituir el cranc de riu autòcton a la major part dels rius i llacs de la Península.

El mufló és un altre cas que també passa desapercebut a Espanya, confós amb la cabra salvatge autòctona, encara que els seus orígens són asiàtics, i actualment és l’única espècie de caça major a l’illa de Tenerife on es va deixar anar per a aprofitament cinegètic i va començar a colonitzar certs territoris. En l’actualitat, el mufló amenaça de desplaçar la veritable cabra salvatge i petites plantes autòctones o endèmiques de les que s’alimenta, ja que, segons ha explicat Oberhuber, "les espècies invasores generen molt més dany i són més perilloses a les illes".

L’arruí és un bòvid herbívor que també va introduir la caça en els anys 70 des de les zones rocoses del Sàhara o del Sahel i ara s’ha generalitzat a certes serres del sud-oest de la península com les de Múrcia, de manera que la seua població ha crescut fins competir per l’aliment amb la cabra salvatge, el cérvol comú i la daina.

També destaca el cas de la tortuga de Florida que va arribar pel comerç d’espècies com a mascota i després va ser abandonada en rius o embassaments. Les característiques semiaquàtiques d’aquesta tortuga, la venda de la qual és il·legal, van permetre la seua adaptació a zones humides arribant a multiplicar-se, assolir una mida superior i fins i tot a desplaçar els seus competidors, les tortugues autòctones, leproses i europees.

Un altre cas destacable és l’entrada a Espanya del musclo zebra a través del comerç a la conca de l’Ebre i en aigües de la Mediterrània, on provoca danys econòmics en obstruir moltes canonades i instal·lacions de reg, o el morrut roig, que va venir des d’Àsia tropical amb la importació de les palmeres, de les quals s’alimenta.

L’eucaliptus, originari de regions de clima subtropical, és una altra espècie importada pel seu interès per a l’explotació comercial de fusta o paper que impacta en la vegetació propera i és molt present al País Basc o Cantàbria, o la formiga argentina, una invasora que va arribar a través del comerç de materials d’embalatge o plantes importades. La jardineria és una altra de les vies d’entrada d’EEI que acaben adaptant-se i envaint algunes zones, com passa amb el "Plomall de Pampa", planta vistosa molt present en parcs i jardins, o amb la "Cua de gat" gramínia del nord-est de l’Àfrica que es va introduir amb finalitats ornamentals als anys 40 i ha crescut tant a les Canàries que han arribat a colonitzar i expulsar a algunes espècies autòctones.

Segons Laura Moreno, responsable del programa d’espècies amenaçades de WWF, el problema dels llistats com el "Catàleg d’Espècies catalogades com EEI a Espanya" consisteix que "no són eficaços per a la prevenció, ja que no prevenen que hi hagi altres espècies que puguin desenvolupar el seu potencial invasor". Al contrari, considera positius els llistats inclosos en el Pla d’Acció de Vies d’Introducció i Propagació d’Espècies Invasores del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) i en la recent Llei de Protecció, Drets i Benestar dels animals.

Segons el parer de Moreno, aquests llistats són "una solució per lluitar amb l’amenaça del comerç d’espècies exòtiques en sectors com a jardineria o mascotes i per controlar les espècies del conveni Cites". No obstant, insisteix que per crear aquests llistats es necessiten "grups d’experts que avaluïn quines espècies són aptes o no des del punt de vista de la sanitat i de la conservació".