Carla Simón enalteix Barcelona com a ciutat "acollidora i plural" en el pregó de la Mercè

La cineasta Carla Simón ha enaltit Barcelona aquest divendres com a ciutat amb "diversitat, plural i acollidora, que abraça i escolta" Els qui arriben a la capital catalana, en pronunciar el pregó de la Mercè d’aquest any. "La Barcelona que volem és la que l’escolta altres territoris, la que teixeix ponts amb altres comunitats més petites, la que es converteix en un punt de trobada," ha dit la directora d’'Alcarràs' en la lectura del pregó des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Simón ha reflexionat sobre les persones que arriben a la ciutat, començant per ella mateixa quan tenia 17 anys per estudiar Comunicació Audiovisual -- "una arribada somiada i desitjada" --, i també de les persones migrades i de les que arriben del camp.

El seu vincle amb Barcelona

Ha recordat que ella va nàixer a l’Hospital del Mar barceloní i que va viure a Badalona fins els 6 anys, quan la seua mare va morir i es va traslladar a Les Planes d’Hostoles (Girona), on va viure fins que va ser adolescent, moment en què va anar a Barcelona. De la capital catalana va aprendre de seguida "a jugar amb la infinitat d’oportunitats" que li oferia, encara que al principi es perdés i s’atabalés entre transbords de trens i metres o li envaís la solitud, ha relatat.

"I després de viure a l’estranger i passar temporades fora, torno i torno a la Barcelona que m’acull amb els mateixos braços oberts que el primer dia, fent-me sentir que en aquesta ciutat encara em queda molt per descobrir," ha dit. A més, ha explicat que la seua mare havia treballat a l’Ajuntament de Barcelona i ha agraït missatges que ha rebut de gent que havia treballat amb ella, que li han traslladat l’empremta que havia deixat en molts dels seus companys: "M’ha emocionat llegir detalls que jo no sabia".

Èxode rural

Ha parlat sobre les persones que arriben del camp "des que les ciutats es van convertir en centres d’oportunitat", amb al·lusions a la plaga de la fil·loxera, a la mecanització del camp i, més recentment, a migracions de joves que busquen estudiar una carrera i es queden, com va ser el seu cas. Simón ha portat aquesta història al Saló de Cent en forma d’un guió sobre l’arribada a la capital d’un dels personatges d’'Alcarràs': Roger, el personatge adolescent de la família protagonista de la pel·lícula, "decideix vindre a estudiar Barcelona" després d’abandonar les terres i l’ofici d’agricultor.

"Ajudaria que a les ciutats grans mirin més enllà de les seues fronteres?", ha preguntat la cineasta, que, davant de la impossibilitat de respondre si és possible evitar l’èxode rural, s’ha preguntat per què sovint el camp i la ciutat es donen l’esquena.

Desavinences sobre l’origen

La pregonera ha reservat un altre espai de la seua intervenció "per a qui deixar casa seua no és una elecció sinó una necessitat" i ha projectat moments de pel·lícules gravades per joves migrants sols, en un altre recurs cinematogràfic per comprendre emocions i vivències. Després d’exposar la seua visió sobre totes aquestes arribades, Simón s’ha preguntat "com pot ser que, en una ciutat d’acollida i de trobades com és Barcelona, les nocions d’origen i de pertinença" generin tantes desavinences, ha dit.

Per això, creu que és necessari reivindicar els orígens per definir una identitat: "L’orgull de sentir-se d’un lloc no està renyit amb la celebració de la convivència de la pluralitat, i, en canvi, ens porta a llocs poc interessants quan apel·la a l’exclusió de l’altre, del que desconeixem."

Barcelona al món

També ha destacat l’entusiasme unànime que desperta Barcelona, una ciutat que considera que permet fer amics per tot el planeta en dir 'I’m from Barcelona' (Soc de Barcelona). "La ciutat del mar, la ciutat de la mesura ideal, la ciutat de la diversitat. Barcelona, la ciutat dels barris, de la cultura, la ciutat a la que tants ens ha atrapat," ha afegit.